Un passavolant a la ciutat

Fa dies dèiem que els personatges d'aquestes notes en general pertanyen a ambients rurals. Aquesta era la intenció inicial, però una de les característiques dels passavolants és que els camins i els tombants pels que poden arribar a transitar i badar son sempre un misteri, sobretot tenint en compte que un altre dels trets genuïns dels passavolants és que, en principi, no tenen un projecte de ruta massa concret ni definit, per no dir que no en tenen cap.

Sovint és l'atzar, el vent que un dia bufa o no bufa, alguna emoció d'un color o d'un altre, potser una olor o una música, alguna troballa casual o alguna companyia inesperada, allò que fa que, al final del dia, o d'un temps indeterminat, el passavolant es trobi badant en algun lloc que potser ni s'imaginava que pogués existir, o que mai hauria pensat que podria arribar a visitar.

Per exemple, contemplant una escena com aquesta: a l'ampla vorera d'una gran ciutat, un vellet amb la seva cadira de rodes proveïda de motor elèctric arrossega al seu darrera un altre vellet, aquest amb una cadira de rodes manual. El segon, amb el braç estirat s'arrapa fort a la part posterior de la cadira motoritzada del seu company, mentre els dos, el maquinista i el remolc, van fent petites esses per la vorera... un pintoresc i entranyable trenet que es perd de vista quan giren a l'arribar a la cantonada.

A les ciutats hi ha molta gent, un munt, un formigueig de persones que es mouen d'aquí cap allà. Com que hi ha tanta gent, passen coses constantment, sense parar, moltes, de tota mena. Coses sovint prodigioses, increïbles, curioses, de vegades entendridores. Sobretot si s'està atent, és a dir, si es té la sort o el privilegi de poder-les contemplar amb ulls de badoc o passavolant, predisposat a deixar-se meravellar.