En Piculives - 2

Quan feia mesos que no el veia, una nit, de manera del tot inesperada, em vaig trobar en Piculives en un indret ben solitari, completament desapartat. Va ser una sorpresa màgica, surrealista, esplèndida.

Caminant a les fosques per un petit corriol, vaig veure més endavant un petit llum en moviment. Era ell. Anava tot cofoi, amb el seu darrer invent a la mà, la llanterna ecològica i sostenible.

A partir d'una petita mola de maneta, en el lloc de la pinça per a subjectar-la al banc de treball hi havia adaptat un mànec, mentre que pel damunt de la mola hi havia muntat una dinamo de bicicleta, amb la corresponent bombeta. Amb una mà aguantava l'artilugi, mentre que amb l'altra feia rodar la maneta de la mola, de manera que aquesta, en contacte amb la part mòbil de la dinamo, feia que la llum s'encengués, amb més o menys intensitat segons l'alegria amb què la fes rodar. Això sí, era un aparell apte només per a gent robusta i resistent com ell, perquè no era massa descansat, anar alhora caminant i fent rodar la maneta.

Explicar anècdotes d'en Piculives no és gens difícil, en protagonitzava tot sovint. Només calia conviure-hi una mica i de seguida en tenies un cistell ben ple.