Les eines del avis

De l'avi patern en guardo un falçó i un nivell. El falçó és petit, d'uns 15 centímetres entre la fulla i el mànec, amb una forma a mig camí entre el podall i la falç, però de reduïdes dimensions. Crec que era una eina que es feia servir per a veremar, abans de l'ús de les tisores. Si més no, a les antigues auques d'oficis els veremadors els representaven amb aquesta eina a la mà. El nivell és petit, fa menys d'un pam, és pesant, de ferro massís, amb la bombolla al mig; fa de bon tenir a la mà. M'agrada conservar aquestes eines, tant perquè em recorden la vida d'aquest avi pagès i picapedrer com perquè en alguna ocasió encara les faig servir.

De l'avi matern en guardo una gúbia i un informador. Era un home polifacètic i, entre moltes altres coses, en ocasions feia també de tallista. La gúbia i l'informador són de bon acer, i de vegades encara em són útils, tot i que els mànecs s'han deteriorat una mica, potser els hauré de canviar.

M'agraden les eines. I aquestes dels avis especialment. Tot i que els dos van morir sent jo bastant petit, i que aquestes eines no les vaig arreplegar fins bastants anys més tard, penso que potser tenen alguna relació amb el fet que m'agradi treballar amb les mans, tant en feines imprescindibles que sovint impliquen un esforç físic considerable, com les relacionades amb la pagesia i la construcció, vinculades a la història de l'avi patern, com en feines o activitats més improductives, més o menys artístiques, com les que apassionaven l'avi matern.