El Ramon

Amb el Ramon vam compartir caminades per paratges meravellosos, vetllades inoblidables a la vora del foc amanides amb delicioses torrades i llargues converses, divertides o profundes segons els casos, però sempre gratificants. Durant uns anys, les seves passejades y les meves van coincidir en diferents cruïlles de les nostres vides.

Sempre ens vam tractar molt bé, amb franquesa, respecte i alegria. Tanmateix, jo de vegades sentia una mena d'incomoditat, que de bon principi no sabia com definir (o potser és que en el fons més aviat em feia mandra analitzar-la i afrontar-la, una certa por). Amb el pas del temps, aquella sensació incòmoda se'm va anar concretant, fent-se'm palès, no podent ignorar més, que allò que la causava era sobretot la forma com ell tractava algunes persones, aquelles que, segons el seu criteri, no assolien el nivell d'excel.lència que ell esperava de les seves coneixences, de les persones amb les que es relacionava. En aquests casos, de vegades podia arribar a ser molt dur, desagradable, fins i tot groller.

Algunes persones d'aquestes que en un moment donat podien patir el seu rebuig o menyspreu eren persones per les que jo sentia un gran afecte. O per les que potser no sentia cap afecte especial, però que considerava que eren mereixedores d'un mínim de consideració, la que tots ens mereixem, siguem qui siguem i com siguem. Aquesta actitud seva superba, quan es manifestava, cada cop m'incomodava més, fins i tot em feria (encara que jo no fos mai el destí de les seves fiblades), i va ser així com, de mica en mica, es van anar espaiant les nostres trobades.