Relacions incòmodes

De vegades hi ha algunes persones de les que el record més agradable que en tens és de quan te'n vas distanciar, alliberant-te, per dir-ho d'alguna manera, d'aquella coneixença, de la seva proximitat. Gent amb la que vas ensopegar a alguna de les moltes cruïlles de la vida, adonant-te però que el contacte amb ella t'aportava més conflictes i desencisos que satisfaccions. Potser te'n vas adonar ja d'antuvi, o no, de vegades potser no ho vas veure clar fins al cap d'un temps, que el més terapèutic per a la teva salut era que te'n distanciessis, sense donar-hi massa voltes ni buscar-hi grans explicacions. Perquè amb el munt de gent que hi ha al món, a l'hora de relacionar-se amb algú (en l'àmbit que sigui, afectiu, laboral, cultural...), quan es pot més val triar les persones amb les que s'intueix o es constata que la relació pot ser fecunda i joiosa, i intentar defugir les que només generen incomoditat, incomprensió, tibantors o fins i tot patiments.

De vegades, a aquest punt de desitjar el distanciament d'algú també s'hi pot arribar amb gent amb la que potser vas compartir moments bonics, intensos, profunds, amb la que potser fins i tot en un moment donat hi vas arribar a teixir una bona amistat, a sentir un gran afecte, però que per les raons que fossin, després va créixer entremig una falta de complicitat, de sintonia, un allunyament que es va anar fent cada cop més obvi i tangible. I llavors, quan vas adonar-te que aquella situació era difícilment reversible, potser vas tenir la intuïció, l'encert, de no encaparrar-t'hi, de deixar que allò anés fent el seu curs, sense intentar forçar-ho, deixant que aquell distanciament s'anés dibuixant cada cop amb més claredat, alhora que els camins s'anaven separant.

Passejar per la vida té aquestes coses. L'emoció d'apropar-se a noves coneixences sovint va acompanyada de la modificació dels lligams establerts amb les coneixences anteriors, uns lligams que de vegades s'enforteixen i s'embelleixen, omplint la vida de serenitat, joia i plenitud, mentre que d'altres vegades potser es van decandint, es van esvaint, en ocasions fins arribar al punt de desaparèixer del tot. Això de vegades és una mica trist, i de vegades fins i tot ho és molt, de trist, i enyores aquelles complicitats i confiances que vas compartir amb algú.

Però no és sempre així, tal com dèiem en algunes ocasions aquest allunyament representa un meravellós alleujament, un autèntic regal: com quan un s'enamora, però en aquest cas de la llibertat, descobrint com n'és de meravellós el món i la vida sense el pes o la incomoditat en què s'havia convertit aquella relació.