El Joaquim - 2

El Joaquim és un rodamón a temps parcial, perquè també té les seves temporades de repòs i quietud a un piset d'Alacant. Unes temporades d'immobilitat viatgera i de grans lectures que, en general, però no sempre, coincideixen amb els hiverns.

Les poques vegades que ens veiem un dels temes habituals de conversa és el dels inconvenients que comporta la pinta de rodamón, de captaire o reciclador, quan un és observat (per dir-ho d'alguna manera, perquè amb els ulls fins i tot es pot agredir), per gent normal i com cal. Ell a més és un bon professional de la seva pinta marginal, perquè a banda de la manera de vestir i la motxilla reglamentària a l'esquena, gairebé sempre tragina un parell o més de bosses de plàstic a cada mà, plenes dels elements més heterogenis. Elements en general, però no de forma exclusiva (de les bosses en poden sortir els objectes o productes més inversemblants), de tres tipus: comestibles, vestibles o llegibles, per tal de garantir la cobertura d'aquestes tres necessitats fonamentals, igual d'importants les tres, menjar, vestir-se i llegir.

Amb la seva figura espigada i xuclada, no és estrany que de vegades, quan entra a algun lloc, la primera salutació que rebi sigui la de que allí no es donen almoines. Ell ni les busca ni les necessita. Enganya a mitges, perquè no és que vagi pas disfressat, i realment viu de forma molt austera i recicladora: val a dir que és un artista de l'art de viure dels aires del cel i de les escorrialles d'aquesta societat malbaratadora i atrafegada. Però a aquesta mena de vida no l'empeny la necessitat, més aviat la vocació. De fet, té la sort de tenir un petit raconet que, sàviament administrat, li permet fer aquesta vida de rodament il.lustrat sense haver de patir la incertesa i la incomoditat d'algun dia, de forma imprevista i indesitjada, quedar-se sobtadament sense sopar o haver de dormir al carrer.

Un altre element característic de la seva vida és l'extensa xarxa de coneixenses i amistats que manté a diferents localitats, de portes a les que sap que pot trucar, entre les que n'hi ha de tota mena, des de rectories i convents, algun pis de gent com cal i pilota a l'olla, habitatges més humils i menestrals o vivendes de personatges també una mica pintorescos.

De vegades sembla que hagi caigut d'alguna estranya galàxia. És com una mena d'original, cultivat i tranquil extraterrestre. Per sort, encara hi ha persones que, trencant les previsions del que hauria pogut ser una vida ordenada i previsible, agafen un altre rumb, s'inventen un personatge que no estava inclòs en el catàleg oficial de personatges, i així omplen amb una mica de color i de varietat l'existència de tots plegats.