El Joan Maria

Els diumenges va puntualment i amb devoció a missa, i un cop a l'any fa uns dies de recés espiritual a l'hostatgeria d'un monestir. S'encarrega també de la catequesi de la mainada del poble. Parla pausat, com un monjo, sempre amb un petit somriure mig amagat a sota d'una barba ufanosa. A l'estiu va amb sandàlies; si li posessin un hàbit i el col.loquessin a un claustre, la imatge resultant conformaria la postal típica d'un monestir.

Quan va al defora a treballar (duu un munt de terra, vinyes, ametllers i oliveres), o a la granja dels garrins, va amb la roba més arrossinada i esparracada que ningú no es pugui imaginar. En aquest ambient, la seva imatge també s'adiu amb la del germà llec d'alguna congregació religiosa encarregat de l'hort.

Però té més registres. També te'l pots trobar, ben cofoi, conduint un cotxe de gran luxe, d'aquests que valen una bona morterada. O en un altre moment te'l pots trobar, quan caduca el contracte vigent, volent apujar abusivament el lloguer d'alguna de les diferents cases que té en propietat. O, aprofitant que algú passa per una situació econòmica complicada, negociant la compra d'algun camp o casa, rebaixant fins a extrems vergonyosos l'oferta, sense cap mena d'escrúpol.

Si pot escanyar algú, l'escanya de valent, sense contemplacions. És una persona d'aquestes amb un duro a cada ull, de la que no t'acabes de creure que pugui ser tan avariciosa i insensible. Com quan fa dormir algun jornaler immigrant, al qual no cal dir que paga un jornal de misèria, a la cort dels porcs. Sovint s'esforça per a superar-se ell mateix; si una anècdota sobre la seva avaricia és lamentable, una altra serà igual o pitjor.

És així, gasiu com ell sol, miserable fins el moll de l'ós, un batut de defectes difícil d'empitjorar. Ara bé, sempre amb el seu somriure angelical, tant quan ensenya el contrari del que fa a les classes de catequesi com quan explota miserablement algun treballador.