Les crispetes

El cap és una incansable torradora de crispetes.
Sense parar, les idees, les manies i les obsessions
esclaten i surten disparades en totes direccions.
Omplen sorollosament la paella,
trabuquen la tapa, cauen per las bores.
És impossible controlar-les.

Més ben dit (punt i seguit):
el cap és pitjor que una torradora de crispetes,
perquè els fogons sempre estan encesos,
la paella sempre està calenta
i l'oli i el moresc no s'acaben mai.
Caldejada pel foc,
la munició tot el dia espetega,
sense concedir cap treva.

Només para de fregir (i refregir),
quan s'acaba el gas i,
amb els fogons apagats i la paella freda,
fas via cap a la quietud i el silenci
(definitius) del canyet.