Punts i comes

En un text la puntuació marca el ritme: el mateix text puntuat de diferent manera pot estar igual de bé, però a la pràctica només ho estarà aquell que marqui amb més fidelitat el ritme que li ha volgut donar qui l'ha escrit.

De vegades escric coses per a d'altra gent. Com que mai he presumit de no fer faltes, llavors procuro que algú revisi els textos. Un aspecte de les correccions que de vegades em genera problemes és precisament el de la puntuació. Hi ha correctors que es pensen que hi ha una mena de puntuació correcta única, la corresponent al ritme que segons ells hauria de tenir aquell text. No s'adonen que de la mateixa manera que la gent parla amb ritmes diferents, en el cas de l'escriptura passa el mateix: parlats o escrits hi ha tants ritmes com persones, i per tant, en el cas de l'escriptura, també les corresponents puntuacions.

Referent als textos que escric per a d'altra gent, si segueixo sent el responsable del text final, reviso sempre la revisió. A algun corrector de vegades l'empipa, aquest control. Però el cas és que de vegades corregeixen el que no toca, com el que deia abans del ritme, o d'altres aspectes d'estil innecessaris, només perquè a ells els agrada més d'una manera diferent. Tanmateix, moltes vegades, per descomplicar les coses i no posar en perill futures col.laboracions, accepto les correccions innecessàries, només per a no disgustar-los.

De vegades és difícil, la relació amb els correctors, sobretot si són gent titulada i una mica tibada, i encara més difícil si a sobre saben que l'únic títol teu és el de passavolat.