No es pot parlar a la biblioteca

Biblioteca pública de Tremp. Tres nens parlen entre ells a l'àrea infantil. Trenquen el silenci, però no són escandalosos. El cert és que parlen de forma força discreta, sobretot tenint en compte l'edat que tenen.

De cop, se sent un crit: "Silenci, aquí no es pot parlar!"

El crit l'ha fet la bibliotecària, situada entre la zona infantil i la dels diaris. S'ha sentit per tota la biblioteca. La potència de decibels ha estat molt més elevada que la lleu remor de fons dels nens. En aquell moment la bibliotecària no estava atenent ningú, així que sembla que s'hauria pogut alçar, acostar-se a la taula i advertir-los amb discreció que s'estiguessin en silenci.

Segona part. Al cap d'una estona ve una amiga de la bibliotecària, i s'estan ben bé un quart d'hora xerrant pels descosits, en veu alta, com si res.

Tercera part. Hi ha molts dies que, a la zona de les revistes i els diaris, alguns jaios no paren de xerrar. Com més mudats, en veu més alta. Deuen formar part de les forces vives del poble, perquè la bibliotecària, que els té a tocar, fa com si no hi fossin, com si no els sentís, ni un sol cop els fa el més petit comentari, ja no dic retret.

Conclusió: quan siguin grans, aquell grupet de nens ja saben el que han de fer. Si poden, escridassar la mainada, i alhora fer el que els roti als espais públics, prescindint de si molesten algú.