"Home e homenet e macarrí."

Fa temps, parlant del Pep Onclet, recordava una de les seves dites més habituals: "Hi ha homes, homenets i moniatos" (1). Aquests dies, llegint l'assaig "Per a un ús ètic del llenguatge", de la Rosa Calafat (Angle Editorial, 2010), trobo una cita de l'Anselm Turmeda que suposo que és l'origen llunyà de la cita del Pep Onclet: "Tres maneres hi ha d'hòmens: home e homenet e macarrí". La Rosa Calafat explica que macarrí vol dir "que no arriba a la mida normal, migrat", en sentit entenc que més aviat físic, i per tant diferent del sentit de "moniato" en la dita del Pep Onclet: "migrat d'enteniment", inútil, capsigrany...

Per descomptat, el Pep Onclet no llegia l'Anselm Turmeda, segurament no llegia ni els titulars de la portada del diari que voltava pel bar, que visitava tot sovint. El Pep Onclet estava prou enfeinat fent fumejar el seu etern i pudent caliquenyo i rumiant quina en podria dir si algú n'hi deia alguna a ell, un joc que seguia amb alguns veïns del poble.

El Pep Onclet t'entendria: més aviat macarrí de mida (però generós d'amplada), una mica moniato... però bon jan. Sovint fent-se el milhomes (una altra paraula que sempre tenia a punt), fatxendejant i baladrejant, suposo que més que res per tal de protegir la seva fragilitat...

--
(1) http://passavolant.blogspot.com/2008/11/lonclet-2.html