Un llibre el pots llegir per diferents motius

L'altre dia em referia al llibre de la Rosa Calafat "Per a un ús ètic del llenguatge" (Angle Editorial, 2010). Podria dir que el vaig llegir per equivocació. El vaig veure a un expositor de la biblioteca i em va cridar l'atenció el títol. El vaig demanar en préstec i, ja a casa, en començar-ne la lectura, vaig veure que el contingut no era el que em pensava.

Crec que el títol, "Per a un ús ètic del llenguatge", no és el més adequat, crec que hauria de referir-se a la llengua i no al llenguatge. A més crec que seria més clar i descriptiu si, a continuació de "llengua", digués "catalana". I ja que hi som, crec també que la paraula "ètic" no és la més escaient, però ara tampoc se m'acudeix una eventual alternativa. Bé, faig aquesta petita dissertació sobre el títol per justificar la meva confusió (ves, aquesta mania que tenim de justificar-nos sempre...).

Tanmateix, amb la mica que ja n'havia llegit quan vaig arribar a les anteriors conclusions, va passar que m'havia seduit el continent, i pleret a pleret em vaig empassolar el llibre sencer, només pel plaer de gaudir (i potser aprendre) alguna cosa de com està escrit. Fins i tot el fet que d'unes quantes paraules n'ignorés el sentit (i em fes mandra aclarir-lo a cop de consulta de diccionari, cosa que em passa sovint), no em va desincentivar gens la lectura, i vaig seguir endavant, fins a la darrera plana, prescindint del que no entenia (o d'algunes idees que no compartia, o que no m'interessaven; d'altres les vaig trobar força suggerents). Haig de dir però que crec que el vocabulari que fa servir la Rosa Calafat és l'adequat, és a dir, les meves dificultats amb part del vocabulari del llibre considero que són només problema meu.

M'agrada llegir coses ben escrites. I m'agradaria escriure bé, per exemple com la Rosa Calafat. De fet, m'agradaria tenir algú a la vora que de tant en tant em fes algun suggeriment sobre aquests escrits que m'empesco, sobretot pel que fa "al continent", ja que sovint tinc més dubtes que certeses sobre com s'ha d'escriure. Per exemple, tot i tenir ja uns quants anys, he estat del tot incapaç d'aprendre'm això tan elemental dels accents oberts o tancats, i de vegades més que posar-los d'una manera o una altra els esquitxo força a l'atzar... I com això dels accents, més coses, i de més envergadura, o més ambicioses, com algunes de les que comenta, precisament, la Rosa Calafat.

Ara el que em passa és que, quan escric, si tinc un dubte, d'entrada hi rumio un moment, però si m'encallo gaire llavors de seguida busco una opció alternativa que no em plantegi cap dubte (fent meva la definició de sinònim que vaig llegir no sé on: "paraula que escrius quan no saps com s'escriu la que volies escriure"), i si tampoc trobo aquesta opció alternativa, llavors tiro pel dret i me'n despreocupo, au, que quedi com quedi. I "alabat sia Deu" (que deia la meva àvia), si no està del tot bé!!!