A partir de sis mesos

Aquests dies de vegades, a l'hora d'esmorzar o de berenar, em bec un got de llet preparat amb llet en pols, adaptada per a infants "a partir de sis mesos". L'etiqueta diu que té un munt de vitamines i minerals, i com que els sis mesos ja els tinc (des de fa més de seixanta anys), considero que és adequada per a mi.

El pot de llet (cal que ho digui?) me'l vaig trobar al carrer, ben tapat, tot just encetat, gairebé ple: a alguna criatura no li devia agradar el gust "d'aquesta llet", i la seva mare devia anar corrents a comprar una pot de llet en pols d'una altra marca. I aquell pot va acabar al carrer, en una bossa ben neta, penjada al costat d'un contenidor. Esperant-me.

Jo normalment no bec mai llet, però si cal fer una excepció la faig (com en aquest cas). I ben content. Perquè encara que en principi no begui llet, de fet m'agrada. Tota, la llet en pols de les criatures, la llet fresca, pasteuritzada, esterilitzada, condensada, merengada...

També beguda directament del raig de la mamella d'una vaca o cabra. Fa anys, quan s'esqueia de vegades me la bevia així. De la mamella a la boca, a raig, calenteta, boníssima. Llavors ja sabia tot això dels perills de la tuberculosi... però suposo que, com que és cansat viure amb por, no me'n preocupava.

Igual que ara no em preocupa beure'm aquesta llet en pols (o menjar-me les farinetes infantils que hi havia a la mateixa bossa del pot de la llet). Si al final un dia m'intoxico a causa d'haver-me menjat alguna cosa que he arreplegat del carrer, doncs mira, m'hauré intoxicat després d'haver-me passat tota la vida despreocupat d'aquestes preocupacions. I aquesta despreocupació val molt.

A més, al final tots ens hem de morir, no és tampoc tan important que a aquest punt final hi arribem d'una manera o una altra. Més val agafar-s'ho amb filosofia, o amb deseiximent, com els budistes i aquesta mena de gent (al capdavall, no som tan diferents d'un gripau, un llimac o un mosquit, i ells no es capfiquen amb aquestes coses).

Me n'oblidava: avui a la llet hi he pogut afegir flocs de blat de moro, com quan era adolescent a casa dels meus pares. Els flocs, és clar, "els vaig comprar" a la mateixa botiga que la llet en pols, un altre dia, a un altre carrer, al costat d'un altre contenidor.