Més Domingo

De vegades passen mesos sense que me'l trobi pidolant, i aquesta vegada fa pocs dies del darrer cop, quan el vaig veure de guàrdia a l'entrada d'una església. Ara me'l trobo a un altre barri, al davant d'un banc, amb un got de plàstic a la mà, dirigint-se a la gent que entra o surt de l'entitat.

Tal com és habitual quan ens trobem, ell interromp "la seva feina" i content es posa a xerrar amb mi. Sobre els canvis de lloc per captar, em diu que no se sap mai "on t'espera la sort". Com a exemple em diu que una vegada un home que sortia d'un restaurant va anar a un caixer i li va donar cent euros.

Li dic que em sembla que em pren el pél, i em respon que ell no diu mentides. I jo li dic que de mentides sí que en diu, i que de vegades són de l'alçada d'una catedral. Llavors fa una rialleta de conill i diu que "de tota manera", allò dels cent euros és veritat. I hi afegeix que d'altres vegades li han donat "encara més diners". Vés a saber, potser sí, perquè d'engalipar la gent en sap una estona, en sap un munt, d'estovar el cor i la butxaca de la persona a qui es dirigeix.

Normalment no parla de quan té dies dolents. Aquest cop, com que jo vaig preguntant, m'acaba dient que la nit passada, en lloc de a una fonda o a un alberg (que és el que d'entrada intenta), ha acabat dormint al carrer amb uns cartrons. Però que no passa res, que hi ha dormit la mar de bé.

No ho puc evitar, el Domingo em cau bé. De fet, fins i tot l'admiro, per la vida "fora de la roda" que s'ha inventat. Això sí, alhora em sap greu el que fa, en la mesura que les persones com ell, els captaries barruts, rebaixen el grau de credibilitat de la gent que demana almoina per necessitat.

Doncs això, les dues coses, que em cau bé i alhora veig que és un barrut. Per a ell captar és una opció escollida. Per exemple, em diu que a finals d'agost tornarà al poble, per començar la temporada de les veremes. Si hi tornés abans, de feina segurament també en tindria, perquè és un bon treballador. Però arriba un punt que se'n cansa i ha de tocar el dos, ha d'anar a airejar-se.