Al principi de tot

Al principi de tot el Pato Donald va fer una croqueta vegana de mill, xampinyons i ceba. Un cop feta, hi va espolsar pel damunt pebre negre i bitxo coent. Llavors, a causa de les espècies picants, la croqueta va fer un descomunal i còsmic esternut, i aquell gegantí esternut va fer que la croqueta s'expandís formant l'Univers infinit, amb totes les galàxies, totes les estrelles, tots els planetes i tots els deus: Osiris, Zeus, Pachamama, Brahma, Yahvé, Al.là, Superman...

Com que els deus se sentien sols, llavors el Pato Donald va crear les papallones, les orenetes, les marietes, els elefants, els dofins, els unicorns, les sardines, els babuïns i tots els animals aeris, terrestres, subterranis i marítims. Tot això ho va crear a la Terra, perquè era el planeta preferit del Pato Donald.

Però els deus seguien ensopits, amb un malestar indefinit, com si els faltés alguna cosa. I llavors el Pato Donald, compadint-se dels deus, va tenir una altra idea. Va agafar un ximpanzé intersexual, el va adormir, i mentre dormia li va treure dues costelles intercostals. A continuació, amb una de les costelles va formar la dona Eva, i amb l'altra l'home Adam. I els va formar luxuriosos, i els dos de seguida es van posar a copular frenèticament, sense parar. I van tenir molts fills, també luxuriosos furiosos, i els seus descendents es van escampar per tota la Terra.

A l'escampar-se, els descendents d'Eva i Adam van anar descobrint els diferents deus, els van conèixer i van veure que eren deus fiables. I van creure en ells.

Però després es van alfabetitzar, van estudiar lògica, retòrica i teologia, i llavors es van adonar que no tots els deus podien ser veritables, tots alhora no. Van reflexionar, i al final es van adonar, van veure amb tota claredat, que l'únic deu veritable era el seu deu. El seu, el de cadascú. Van descobrir que tots els altres deus eren falsos deus. I van pensar que havien de difondre la bona nova, i exultants van començar a fer apostolat.

Al principi l'apostolat el feien amb la paraula, per les bones. Però es van adonar que no tothom volia escoltar la paraula, i llavors en lloc de la paraula van començar a fer servir l'espasa, perquè era més expeditiva. Si el seu deu era el deu autèntic i els altres eren falsos, com era que els que tenien deus falsos no ho volien reconèixer? I van començar les batusses.

Els deus, des del Cel, mentre menjaven pastissets de cabell d'àngel i bevien didalets de mistela, contemplaven el que passava a la Terra com si fos un joc de rol. Eren deus espavilats, sabien que ells eren reals perquè existien, i també sabien que existien perquè els havia creat el Pato Donald, al qual estaven molt agraïts. I ja no s'avorrien mai, perquè estaven ben entretinguts mirant les  batusses dels humans.

Mentrestant, el Pato Donals també anava contemplant la seva obra. I va pensar que ja estava acabada, o com a mínim encarrilada durant uns milers d'anys. I va començar a pensar en una altra recepta de croqueta, per tal de fer un altre experiment.