Com un pescador a la vora del riu

Suposo que en Francesc Pujols Morgades ho diria així (ves a saber, potser fins i tot ho va dir): "Tot el que sobra, sobra".

Una manera no tan condensada de dir-ho podria ser aquesta altra: "En un text informatiu, tot el que no és necessari és superflu, fa nosa, sobra".

M'agrada llegir llibres que m'agraden, o que m'interessen (són coses diferents). Els que m'agraden m'és fàcil llegir-los, els que m'interessen de vegades no tant.

De vegades llegint un assaig (un llibre sobre un tema que m'interessa) em sento com un pescador a la vora del riu: mentre el cabal de paraules va passant pel meu davant, vaig esperant que en algun moment aparegui algun peix o idea atractiva i la pugui pescar.

De vegades faig una bona pesca, de vegades migrada, i algunes vegades no pesco res de res.

Potser hi ha una imatge millor: sóc un buscador de bolets en mig d'un bosc de paraules i conceptes. Camino i camino (vaig avançant en la lectura) i de tant en tant, amb una mica de sort, potser trobo algun rovelló, alguna frase, alguna idea, que em compensa de la caminada, de la lectura d'aquell text ple de bosc però alhora potser escàs d'idees substancioses.

Si després de llegir un llibre sobre un tema que m'interessa potser només hi trobo alguna cosa aïllada que em sembla rellevant, aprofitable, llavors sovint penso que l'autor (o autora) segurament hauria pogut exposar allò interessant amb més concreció i condensació. Amb més claredat, sense tanta vegetació literària i discursiva (una vegetació sovint només decorativa, sobrera, irrellevant).

Em passa tant amb alguns llibres relacionats amb malestars mentals i psicoteràpies com amb els de filosofia (dos tipus de lectures que m'atrauen). Però alhora puc dir que en altres lectures ocasionals, ben diferents, com per exemple un manual d'informàtica, he tingut la mateixa sensació. De decepció, feixuguesa, impaciència...

Per acabar: és obvi que escriure bé no és fàcil. I també és obvi que parlar del que pensem que els altres no fan bé és més fàcil que fer-ho bé nosaltres. Ho sé: de tot el que dic, a mi em queda molt per aprendre...