El lloc d'on venim

"La Guerra Civil és la guionista de les nostres vides, és el lloc d'on venim tots." Víctor-M. Amela (1)

Hilari Raguer fa uns mesos va publicar a La Vanguardia (19/8/2018) un article titulat "Requetès a Montserrat". Amb motiu del projecte del Govern Central socialista de retirar del Valle de los Caidos les restes de Franco, es veu que algú (no vaig seguir la notícia) va aprofitar per reivindicar que els cossos dels soldats del Terç de Requetès de Montserrat morts durant la Guerra Civil i enterrats a Montserrat, també fossin retirats. Hilari Raguer deia, crec que assenyadament, que no tenia res a veure una cosa amb l'altra. (2)

A continuació, però, per tal de defensar la seva argumentació, Hilari Raguer es ficava en un embolic. Del tot absurd i innecessari, perquè no li calia empantanegar-se com ho feia. Parlant dels combatents a la Guerra Civil, deia:

"Molts, ni que haguessin de combatre en un o l'altre exèrcit, no s'identificaven amb cap de les dues Espanyes. (...) Els de la cripta de Montserrat no havien volgut la guerra (...) Però amb la revolució desencadenada després del fracàs dels militars revoltats (...) els 'fejocistes' (...) i altres joves catòlics eren caçats com conills (...) Els qui van poder van passar la frontera amb penes i treballs i a l'altra banda, trobant-se en edat militar, abans de dissoldre's en cap unitat de l'exèrcit regular, es van inscriure al Terç de Montserrat (...) però eren de la tercera Espanya."

Primer diu que hi havia uns joves catòlics que no volien la guerra, i que quan comença han de fugir per salvar les seves vides. Fins aquí tot correcte. Però llavors diu que "després de passar la frontera i trobant-se en edat militar", s'allisten al bàndol franquista.

A veure, no és veritat "que passen la frontera", en singular, ja que en passen dues, la primera per salvar la vida, cap a França, i la segona per afegir-se als militars sublevats. Per tant, aquells joves ja no eren "de la tercera Espanya" que ell diu, sinó de la dels sublevats, i la seva motivació principal ja no era salvar la vida (si ho fos, s'haurien quedat a França), sinó jugar-se-la allistant-se.

Ho repeteixo: si realment haguessin sigut d'aquesta tercera Espanya que diu Hilari Raguer, s'haurien mantingut al marge de la guerra. I el que diu Hilari Raguer, com a argument justificador, "que es trobaven en edat militar", és una mena d'acudit. Per partida doble. Primer, perquè l'opció de ser pròfugs o desertors òbviament la tenien (i quedant-se a França no corrien perill). I segon, perquè si la motivació era la de "trobar-se en edat militar", podien haver-se presentat a files des de bon començament, quan els van cridar a la zona republicana. Part d'aquells joves cristians no van ser perseguits per les seves creences, sinó pel fet aquest de no presentar-se quan van ser cridats a files. (3)

"La tercera Espanya" no era la d'aquells joves, sinó la d'aquells altres joves o no joves que, amagats o exiliats, en cap moment no van agafar un fusell. Per exemple, els que només van passar la frontera "una vegada". O els que no la van passar mai i es van estar tota la guerra amagats.

Les guerres són molt complicades, la majoria de gent no les vol (sobretot les dones, "la meitat de la gent", no en són partidàries; el problema són els homes, carregats de testosterona...). Comencen les guerres i tot s'accelera i desgavella, i la gent llavors intenta sobreviure, procura fer el que li sembla o pot, i sovint tot és un desastre, immens, de por, sofriments, fanatismes, embogiments, cementiris, dols... De manera que els judicis posteriors són sempre complicats i arriscats.

Per descomptat és necessari parlar de totes les complexitats, impotències, pors, contradiccions, valenties, covardies, etc. que acompanyen els conflictes bèl.lics. Però el que no està bé és, quan se'n parla, fer trampa. I Hilari Raguer en aquest article des del meu punt de vista fa trampa. Ell sabrà per què. (4)

--
(1) Citat per Llucia Ramis a "El lloc d'on venim", La Vanguardia, 22/12/2019
(2) Dic que "crec que assenyadament" perquè tinc entès que a la cripta de Montserrat no s'hi fa cap mena d'acte reivindicatiu; si no fos així, això d'assenyadament seria més discutible.
(3) Per exemple, el meu pare.
(4) Josep Playà, en un article a La Vanguardia ("Homenatge a Hilari Raguer", 17/9/2018) cita aquestes paraules d'Hilari Raguer: "Jo no pretenc ser imparcial. Pretenc només ser honest." I jo per la meva banda no qüestiono les valuoses aportacions i el prestigi com a historiador d'Hilari Raguer, però crec que com qualsevol altra persona, quan exerceix com a opinador les seves opinions s'han d'aguantar per elles mateixes, no pel seu prestigi global.