Queridísima Lolín

"Queridísima Lolín. Se acerca el momento de tu Primera Comunión, el más grande y hermoso de la vida. Al recibir al Señor, serás como un ángel. Ruégale por todos, y que Él te haga muy dichosa. Ahora con mayor motivo que antes, continúa siendo buena, trabajadora y simpática, para que el Niño Jesús te quiera mucho, mucho, y tus papás se sientan orgullosos de ti."

Albino Cañada, "Curso práctico de correspondencia general" (Editorial Miquel, 1971, 5a. edició, pàgina 104)

Intercalats entre lectures més interessants o exigents, de tant en tant m'agrada fullejar llibres de temes heterogenis, com per exemple aquest de l'Albino Cañada.

Un altre exemple de llibre curiós fullejat aquests dies, "Sevilla y la Casita de las Pirañas", del Nazario (Anagrama, 2018), del qual en reprodueixo aquest fragment significatiu del contingut general (p. 162):

"Inesperadamente (...) empezaban a besarse, abrazados, calibrándose las pollas (...) se producía una especie de clamor de manos, pollas, braguetas abiertas y pantalones bajados, al tiempo que comenzaba a sonar un concierto de jadeos, chuperreteos, lametones y ruidos de cremalleras bajándose y cinturones desabrochándose."

L'Albino Cañada publicava els seus consells i exemples de redacció de cartes el 1971, i ves per on, resulta que la descripció del Nazário fa referència a l'etapa de la seva vida al voltant també dels anys 70. Establir aquest tipus de paral.lelismes entre textos i autors em diverteix i fascina.

Torno al Nazario. "Sevilla y la Casita de las Pirañas" és el segon volum autobiogràfic que publica, tot i que cronològicament anterior al primer ("La vida cotidiana del dibujante underground", 2016, també d'Anagrama). Les seves referències a les polles i als culs en els dos llibres, com en la seva obra de ficció, és permanent. Segurament, li deu correspondre el Rècord Guinness dels Rècords a la quantitat de referències a polles i culs en una pàgina i en un llibre. (1)

Fullejo aquest llibre (i no m'hi entretinc molt, perquè la seva vida atípica i marginal em crida l'atenció, però alhora em cansen aquests munts de polles i culs), gràcies a una amiga comuna que me'l deixa. La curiositat pel Nazario (al qual no conec directament), em ve a través d'ella, a causa de tot el que me n'ha anat explicant al llarg dels anys: un extraordinari culebrot.

Et caigui més bé o més malament, t'agradi o no el que dibuixa i escriu, el que no se li pot negar al Nazario és que és tot un personatge.

-
(1) Fa gairebé un any ja en vaig parlar:
https://eldimoniescuat.blogspot.com/2018/03/homosexualitat-transvestisme-i-policia.html
https://eldimoniescuat.blogspot.com/2018/03/nazario.html