La medalla del Papa

L'Elisabet remena dins de la seva cartera, en treu una petita medalla, me l'ensenya, i em pregunta si sé de qui és. Com que la cara està ben aconseguida, no em costa dir-li que és del Papa Francesc, i ella somriu.

Em diu que la hi ha regalat el Ferran, un auxiliar de la residència, "el millor de tots". M'explica que el Ferran va anar a Roma, i que la va comprar allí. Li dic que és una sort que hi hagi auxiliars creients i que entenen la seva devoció. Però ella em diu que no és el cas, que el Ferran no és creient, que va anar a Roma durant les seves vacances, per veure museus, esglésies i pintures, perquè li interessa molt la història de l'art. I llavors jo li dic a l'Elisabet que així encara té més mèrit el detall del Ferran.

La primera versió de l'Elisabet havia sigut una mica diferent. M'havia dit que el Ferran havia dut medalles del Papa Francesc per a tots els residents. Llavors, quan va veure la meva cara de sorpresa (em vaig imaginar el Ferran amb una bossa amb vuitanta medalles, repartint-les com caramels), l'Elisabet va puntualitzar que no eren per tothom, sinó "només per a les dones". I a continuació, com que la meva cara seguia sent de sorpresa, en una tercera versió, em va especificar que n'havia dut, anomenant-les, per a aquesta, l'altra... en total sis dones.

És a dir, que la primera versió de noranta medalles (la quantitat de persones de la residència), després va quedar reduïda més o menys a la meitat, i al final a mitja dotzena. Cosa que òbviament no treu en absolut mèrit al gest del Ferran. Al contrari, l'augmenta, ja que el seu és així un detall més rumiat, personalitzat, adreçat "a aquelles persones per a les quals podia ser important la medalla" (i això vol dir encara una cosa més, que el Ferran coneix força -s'ha preocupat de conèixer- la manera de ser d'aquestes persones).

Torno a l'Elisabet. Tenir en compte les tres versions de l'Elisabet, successives "i a la baixa", és útil de cara a altres moments i altres explicacions: de vegades cal ser prudent, amb els seus relats, abans de creure't tot el que explica, i com ho explica.

Bé, de fet, com amb qualsevol altra persona...