El missal de la mare de la Maribel

Quan la Maribel era petita, els diumenges anava a missa amb els seus pares. El seu pare era molt religiós, però la seva mare no; de fet, la mare ni tan sols era creient. Tanmateix, per tal de tenir content el marit i guardar les aparences, ella els diumenges també anava a missa.

La mare de la Maribel era una gran lectora, i com que la litúrgia de la missa no li interessava, l'avorria, anava a l'església amb una novel.la. Folrada de color negre, de manera que semblava un missal. I durant la missa, totes les estones que tocava "llegir el missal", ella anava llegint la novel.la de torn.

La Maribel està convençuda que el seu pare n'estava al cas, i que devia ser el resultat d'un pacte: ella el feia content anant a missa, i ell feia com si no s'adonés que ella anava llegint novel.les.

El seu pare va morir molt jove, quan la Maribel tenia catorze anys. En canvi, la seva mare va morir molt gran. Després de la mort del marit, la mare va haver d'espabilar-se, però les estones que podia va seguir llegint novel.les. A missa, després de la mort del marit, no hi va tornar més.

A la Maribel la vaig conèixer fa 47 anys, i durant els quatre següents, durant el curs escolar, ens vam veure gairebé cada dia. Després ens hem vist molt poc (de vegades han passat deu any, entre les trobades). L'última vegada va ser quan em va explicar aquesta història de les novel.les folrades com missals.

D'aquesta trobada fa molt pocs dies, i m'ha passat una cosa curiosa: de cop m'he adonat que recordava molt bé la història, tots els detalls, però m'havia marxat del cap "qui" me l'havia explicat. Era estrany, tenia clar que feia molt poc que me l'havien explicat, i a més entremig no havia vist pas tanta gent. Però no aconseguia lligar el relat amb la persona. Fins que de cop s'ha produït el "clic", la connexió, i m'he sentit alleujat (de fet ha sigut un procés molt breu, de només un o mig minut, però no per curt menys molest). Hauré d'estar atent, a veure si és un indici d'alguna cosa...