Bitllets, troncs, protocols i formularis

Compro un bitllet de tren, i després no el puc fer servir. Es veu que uns "activistes" han posat una pila de troncs a la via del tren que precisament jo volia agafar.

No passa res, de vegades les previsions fallen, de vegades els trens fallen, per un motiu o un altre (potser a causa d'uns activistes, d'una catenària, d'un aiguat, d'un suïcida...). Ha passat tota la vida, que les previsions fallen (les que siguin), que hi ha heterogenis imprevistos que les fan fallar. Ja se sap, i per tant cal prendre-s'ho amb calma, tenir paciència, resignar-se.

De vegades, però, el que fallen sembla que són les neurones d'algú. Per exemple d'algun polític (o política). Tres dies després d'aquest desplaçament frustrat, la portaveu de la Generalitat diu que les incidències d'aquests dies amb els trens (és a dir, talls de vies, escurçament de recorreguts, piquets a les estacions, etc.), són conseqüència de les deficiències en les infraestructures a causa de la manca d'inversions per part del Govern Central. I es queda tan ampla.

A aquesta senyora li haurien de fer un monument (bé, "els seus" potser algun dia li faran, si repeteix intervencions tan brillants com aquesta...).

D'altra banda, el meu desplaçament frustrat en tren encara té una mica més d'història. Com que no puc viatjar, vaig a les taquilles per tal que em tornin l'import del bitllet. Però es veu (veig) que no és tan fàcil: resulta que he adquirit el bitllet en una màquina, i el procediment de retorn, en aquest cas, és diferent de si l'hagués comprat a la taquilla (la màquina està al mateix vestíbul que la taquilla). És diferent i, sobretot, més complicat: primer haig d'omplir un formulari i, després, més endavant (si tot va bé), m'ingressaran l'import en un número de compte. Doncs això, "ràpid i fàcil".

Però no s'acaba aquí, la facècia: haig de fer el tràmit llavors mateix, és el termini que hi ha per a la reclamació, no puc esperar a un altre dia. I resulta que a sobre hi ha un petit problema afegit, i és que a l'estació se'ls han acabat els formularis pertinents.

Amablement, em suggereixen com a alternativa que vagi a fer el tràmit a una altra estació. No em garanteixen que tinguin formularis, però em diuen "que el normal és que sí". I jo els dic que perquè no ho fem al revés, que ells vagin a buscar els formularis, immediatament, i jo m'espero. Perquè a més hi poden haver altres usuaris en la mateixa situació.

Es veu que aquesta possibilitat no els havia passat pel cap (anar a buscar més formularis), i llavors, de manera miraculosa, acaben decidint que els sembla oportuna. A continuació envien una persona a buscar els formularis, i jo mentrestant m'assec al vestíbul i em poso a llegir el llibre que porto a la motxilla, que aquest cop és la "Historia de la antropología", de Paul Mercier, un llibre que trobo prou adequat per a una espera d'aquestes característiques.

Al cap de mitja hora arriba l'expedicionari amb els formularis, i finalment en puc omplir un. De manera que ja només em cal confiar que tot rutllí, i que algun dia em tornin els calés. I que, per tant, més endavant, no em calgui omplir "un altre formulari", denunciant la inoperativitat del primer formulari (un segon formulari del qual ves a saber si en tindran existències, etc.).

[Nota posterior (tres dies després): he eliminat el final d'aquest text perquè no estava segur que el que deia fos veritat, sobre quins serveis són competència de qui, de Renfe o de la Generalitat. Després de preguntar-ho més d'un cop a interlocutors diferents, de manera curiosa m'han donat respostes no coincidents...]