Les dues vaques

Un dia el pare de l'Arnau va agafar el cotxe de línia i va baixar a la ciutat, a casa del seu fill. Li va dir que necessitava que li fes un favor, que l'havia de dur amb el cotxe a un poble d'una altra vall, una mica lluny.

L'Arnau li va dir que d'acord. Durant el trajecte, el pare, que era pastor i també una mica tractant de bestiar, li va explicar que feia 40 anys a aquell poble al qual anaven li van quedar dues vaques. Va dir que les aniria a buscar un altre dia, però després no hi va poder tornar. No havia vist ni parlat mai més amb aquella gent.

El pare de l'Arnau era un home molt tossut, de manera que l'Arnau va callar, perquè ja sabia que no serviria de res fer cap comentari, i una mica preocupat va seguir conduint.

Quan van arribar al poble el pare va començar a preguntar per l'home que buscava, perquè el poble havia crescut, havia canviat, i ell no recordava la casa. Al final, el va localitzar al bar. Se li va acostar i es va presentar. L'altre, naturalment, d'entrada es va quedar parat, i després els va convidar a seure. Van beure alguna cosa, es van explicar una mica les vides, van xerrar dels anys que havien passat, fins que de cop el pare de l'Arnau va dir:

-I les dues vaques?

L'altre, amb naturalitat, li va dir que com que no va tornar a buscar-les, durant uns anys les dues vaques els van anar molt bé, perquè les van poder munyir i els van donar vedells. Llavors el pare de l'Arnau va insistir.

-Sí, però, i les dues vaques?

L'altre, desconcertat, li va dir que va ser ell que no les va anar a buscar, i que és clar, aquelles dues vaques feia anys que s'havien mort, que ja no existien. Però malgrat la resposta del tot lògica, el pare de l'Arnau va tornar a insistir, i l'ambient es va començar a enrarir.

Aleshores, l'Arnau, que fins aquell moment s'havia mantingut en silenci, els va dir que què els semblava si de moment ho deixaven estar. Que si de cas, un altre dia, més endavant, aquell home podia fer una visita al poble del pare, fer junts un bon dinar i, llavors, tranquil.lament, parlar de les dues vaques.

L'altre home es va sentir alleujat, de seguida va dir que d'acord, que ja en parlarien "llavors", i al pare de l'Arnau també li va semblar bé, de manera que es va desfer la tensió que s'havia creat.

L'Arnau i el seu pare es van acomiadar de forma cordial d'aquell home, van agafar el camí de tornada cap a la ciutat i, l'endemà, a primera hora del matí, el pare de l'Arnau va agafar el cotxe de línia i va tornar cap al seu poble. Per descomptat, la visita acordada no es va fer mai, i el pare de l'Arnau no va tornar a esmentar mai més les dues vaques.

Diu l'Arnau que el seu pare era així, que de vegades volia "que quedessin clares les coses", les que a ell li semblava que s'havien d'aclarir, segons el seu punt de vist. I que en aquell cas, quan li va haver recordat a l'altre "que s'havia quedat dues vaques seves", va considerar que ja havia fet el que havia de fer.

Des del dia del viatge de la reclamació de les vaques han passat 40 anys més, és a dir, 80 des que el pare de l'Arnau va deixar a aquell poble les dues vaques i no va tornar a buscar-les. La història me l'explica ara l'Arnau, per primera vegada, tot i que fa molts anys, de fet també al voltant de 40, que el conec. I al seu pare el vaig conèixer poc després, i llavors, durant uns anys, hi vaig tenir molt tracte. No per històries de vaques, sinó d'ovelles.

L'Arnau m'explica aquesta història mentre un dia contemplem els dos unes quantes vaques que pasturen en un prat. Suposo que la visió de les vaques li ha activat "els seus records de vaques" (que són molts, venint com ve d'una família de pastors i tractants de bestiar). I entremig dels diferents records de vaques hi ha trobat, i ha pogut rescatar, aquesta antiga història. Esplèndida.