Aniràs a l'infern

Són dues dones, una suposo que de més de vuitanta anys, i una altra de potser uns seixanta. Tenen una retirada, deuen ser mare i filla. La gran se la veu molt desvalguda, encongida, encorbada. Té les cames tortes, els peus deformats, s'ajuda amb un bastó. Camina fent uns passets molt curts i molt lents.

La filla se la veu enèrgica, ferma, decidida. Té un posat seriós i sembla que enfadat. Han començat a travessar un carrer, i quan les avanço, sento que la jove li diu a la gran, seca, amenaçadora:

-Si segueixes dient mentides, aniràs a l'infern!

Em quedo esglaiat. Em vénen ganes de dir-li alguna cosa, però callo. Perquè penso que a banda de ser inútil, probablement després encara seria pitjor per a la mare, tenint en compte l'actitud de la filla.

D'altra banda, per gust afluixaria el pas, per tal de seguir l'eventual continuació, però seria massa obvi que tafanejo, a causa de l'extrema lentitud d'elles, de manera que no tinc més remei que seguir al meu pas.

Suposo que la referència a l'infern és perquè la jove deu saber que és el que li pot fer més por a sa mare. Em sembla d'una crueltat extrema, per molt que la mare pugui ser (si és que ho és) una mica, o molt, mentidera (o el que sigui). A aquestes alçades de la vida, i en aquest estat, fent tentines mentre travessa un carrer, a tomb de què ve el to antipàtic i l'amenaça?

Una altra estona, al vestíbul d'una estació. Em passa pel davant un home amb una criatura, d'entre dos i tres anys, en un cotxet. Suposo que són pare i fill. El nen remuga alguna cosa, i llavors el pare s'atura i se li situa al davant, i amb cara enfadada, amb veu enfadada i la mà alçada, li diu:

-O et calmes o et calmo!

I penso que d'aquí 60 anys aquesta criatura potser tractarà el seu pare com la dona del carrer la seva mare, ves a saber...

I alhora també penso que també és molt possible que la dona gran, quan era jove i la seva filla era una nena petita, fos una mare molt afectuosa i pacient... I ara la filla ja no ho recorda.