Descalç a la sabateria

"Cuando uno anda descalzo por la vida, concibe de poco a poco otra definición del mundo. Los pies reciben en sus plantas el sentido cabal de lo que pisan, ya sean baldosas, yuyos, caminos, hierbas, adoquines, praderas, bulevares, collados, veredas o andurriales." Mario Benedetti (1)

Li pregunto al Benet què se n'ha fet, de l'Eugeni. I em diu que hi té poc contacte, però que segueix igual, fent de músic. Quan érem joves, durant una temporada el Benet, l'Eugeni i jo vam tenir bastanta relació.

Recordo molt bé que llavors els pares de l'Eugeni tenien una sabateria, la millor de la ciutat. Un dia hi vaig entrar, suposo que amb la idea de preguntar on era l'Eugeni. El cas és que vaig entrar en aquella sabateria de luxe... descalç. I tan tranquil; llavors, quan no feia fred, de vegades m'agradava anar descalçat.

Suposo que els pares de l'Eugeni (treballaven els dos a la botiga) van quedar glaçats, avergonyits, muts.

"I vas sortir calçat?", em pregunta el Benet. I li dic que no, i ens fem un tip de riure, d'aquesta i d'altres ocurrències de quan érem joves, suposo que sovint motivades, sobretot, per les ganes d'anar contracorrent o de cridar l'atenció.

Per cert, ara de gran em fan mal els genolls i l'esquena, i penso que aquelles temporades descalç, o malcalçat (això segon durant anys), i alguns altres costums o abusos d'aquella època (no vaig tractar sempre "el germà cos" de la millor manera), tenen alguna cosa a veure amb els mals d'ara.

Ja ho diuen: "Els pecats de la joventut es paguen a la senectut". Sort que ens queda, si no el perdem, el riure!

--
(1) Mario Benedetti. Vivir adrede. Punto de Lectura, 2009 (p. 68). I ja que hi sóc, una altra cita del mateix llibre, també relacionada amb aquest tema: "Ah, pero cuidado con desanimarnos si algún tonto nos dice que nos falta un tornillo." (1)