Els canelons de la sogra de l'Arnau

La sogra de l'Arnau va morir de manera sobtada i imprevista. Havia estat preparant plates de canelons, perquè l'endemà els fills i les respectives famílies estaven convidats a dinar. Però durant aquella nit va morir, d'un atac de cor. Quan l'endemà va arribar el primer fill (vivia sola), la va trobar ja morta.

Després va anar arribant la resta de la família. Van anar fent les gestions que toquen en aquests casos i, quan va arribar el migdia, la gent va començar a tenir gana. Van veure les plates de canelons a la nevera, i van pensar que el millor homenatge que podien fer a la difunta era seguir el programa inicialment previst. De manera que van parar la taula, van anar gratinant les plates de canelons, i després se'ls van menjar.

Mentre se'ls menjaven, cadascú, de manera afectuosa i emocionada, perquè era una dona que s'havia fet estimar per tothom, va anar parlant dels records que tenia, segons els casos, de la mare, l'àvia, la tia, la sogra... segons els lligams que els unien a ella.

Aquesta història me la va explicar l'Arnau, ell es va menjar part d'aquells canelons. Després, un dia vaig explicar la història a l'Amadeu, i em va dir que amb la seva sogra va passar el mateix, o més ben dit, la primera part: després de preparar els canelons, es va morir, però ja no recorda si l'endemà (d'això ja fa molts anys), se'ls van menjar, diu que potser no, tenint en compte la manera com era aquella família.