Una altra anècdota sobre la memòria

Fa anys li vaig deixar al Martí el llibre "Anatomía del miedo", del José Antonio Marina. Era un llibre per a mi important. M'agradava tenir-lo a l'abast, per si el volia rellegir. I encara que no el rellegís, m'agradava "poder-lo veure", poder veure el seu llom a la prestatgeria, ja que d'aquesta manera em servia de recordatori dels seus continguts.

Hi ha llibres amb els quals em passa això, que m'agrada poder veure si més no els seus lloms, ja que veure'ls em refresca coses que em semblen importants.

Al cap d'un temps d'haver-li deixat al Martí el llibre, un dia, parlant amb ell, m'hi vaig referir, però sense dir-li res sobre que jo l'hi hagués deixat. I llavors em va dir que a ell aquest llibre "l'hi havien deixat", i que pensava llegir-lo alguna estona. Em va sobtar, però no vaig fer cap comentari.

Vaig deixar passar més temps, i en una altra ocasió, parlant una altra vegada amb ell, li vaig dir "que em semblava" que ell tenia aquest llibre, i "que si no m'equivocava", jo l'hi havia deixat feia temps. I ell em va dir que no ho tenia present, ni que l'hi hagués deixat el llibre, ni que el tingués a casa.

Va passar més temps, i un altre dia va ser ell qui treure ell el tema: em va dir que sí que tenia el llibre, que l'havia trobat, però que encara no l'havia llegit.

En el següent episodi (anaven passant els mesos), quan va tornar a sortir el tema del llibre el Martí em va dir que ja l'havia llegit, i que havia sigut estrany, perquè mentre el llegia de vegades tenia la sensació, o el convenciment, que allò que llegia ja ho havia llegit. Però que no podia recordar quan.

Finalment, vaig recuperar el llibre i el vaig poder tornar a col.locar en el seu prestatge. Ara, quan el veig, a més de pensar en el seu contingut, també em recorda aquesta història, un exemple més de la fragilitat de les nostres memòries.

Perquè en aquest cas no hi havia "cap voluntat d'apropiació" per part del Martí, en absolut (el Martí no és així), sinó que era ben bé tal com ho he explicat: atzar, oblits i trampes dels records. Només això.