Dibuixos i memòries

Un dia, ja de nit, l'Arcadi em truca. Està a casa seva fent el treball d'avaluació final d'una assignatura, l'ha de presentar l'endemà al matí, i no se'n surt. Em demana que vagi a ajudar-lo.

El treball consisteix en, a partir del dibuix d'una figura humana, en un paper de ceba sobreposat dibuixar-ne l'esquelet, i després, en un segon paper de ceba damunt del primer, dibuixar-hi la musculatura corresponent.

Com que la posició de la figura no és frontal, "com un soldat plantat", sinó una mica girada i inclinada, cal imaginar les formes en perspectiva dels ossos i els volums musculars, i a l'Arcadi li costa.

A mi no em costa tant i, de nit, a casa de l'Arcadi, em passo unes quantes hores dibuixant. I l'endemà ell pot presentar els dibuixos acabats i aprovar l'assignatura.

Ara bé, de tot això que he explicat no en recordo res. Zero. Va passar fa molts anys, i el que he fet és escriure el que fa uns dies em va explicar l'Arcadi. M'ho va explicar molt sorprès que jo no en tingués cap record.

A mi no m'estranya haver-ho oblidat, perquè cadascú, de tot el que viu, recorda el que recorda i oblida el que oblida (i a més, allò que recorda ho recorda "a la seva manera").

Pensant en aquest tema dels oblits i les trampes de la memòria, se m'acudeix també això: podria ser que d'aquí a un temps m'arribés a oblidar que l'Arcadi m'ha explicat aquesta història, però que en canvi no oblidés la història, de manera que acabés tenint "un record fals coincident amb un fet real".

Seria un record fals perquè el meu record no vindria del moment dels fets, sinó que l'hauria incorporat posteriorment a conseqüència de l'explicació de l'Arcadi. I seria real perquè el fet "falsament recordat" seria real de debò.

Això que plantejo, i que potser sembla fantasiós, pot passar més sovint del que ens pensem, amb diferents intensitats i graus de distorsions segons els casos: potser ens expliquen alguna cosa, i després la cosa explicada de manera inconscient potser la incorporem com a viscuda. Sobre aquests fenòmens, i sobre altres aspectes de la vulnerabilitat de la memòria, se n'han fet ja molts estudis.

Hi ha també una variant o possibilitat. Torno al meu cas: la història que m'explica l'Arcadi podria passar que posteriorment l'oblidés (per segona vegada). Però que llavors, un dia, en el context d'una teràpia psicoanalítica (per exemple), o d'una sessió d'hipnosi, o a causa del que fos, "potser rescatés del meu inconscient el record". Només la història, no l'explicació de l'Arcadi.

Seria una recuperació òbviament selectiva, a mitges, ja que faltaria la informació referent a què el record havia sigut "enregistrat" no en el moment dels fets, sinó en el moment de la conversa amb l'Arcadi (és a dir, seria un record "inculcat"). De manera que l'aparent eficàcia de la "intervenció terapèutica" seria només això, aparent, en la mesura que donaria per certs processos i fets que no ho són. D'estudis sobre aquest tipus de "recuperacions" també n'hi ha.

Totes aquestes vulnerabilitats són fascinants... i alhora inquietants.