A última hora de la tarda, surto a fer una passejada, per desrovellar les cames, i abans d'haver fet el tomb que pensava fer, em trobo una bossa amb com a mínim dos quilos de taronges, totes amb una pinta esplèndida. "Mala sort", és obvi que les haig d'arreplegar, i no podré continuar la passejada.
Com que pesen, i traginar pesos m'agrada poc, descartada la passejada me'n vaig cap a un carrer proper, tranquil i amb bancs a la vorera. M'assec, i començo a "transferir" part del pes a la panxa, per tal que al tornar cap a casa la càrrega vagi més ben distribuïda. A poc a poc pelo i em menjo tres taronges de considerables dimensions, el gust de les quals fa honor a l'aspecte que tenen: dolcíssimes, sucoses... espectaculars.
Després, amb la panxa ben contenta, abans de tornar cap a casa aprofito que estic assegut i fullejo una estona el llibre que aquesta vegada duc a la motxilla, "Todo es negociable" (Herb Cohen, Planeta, 1983, també del carrer, trobat fa pocs dies), un llibre "molt americà", del qual em criden l'atenció sobretot algunes frases o fragments. Per exemple:
"La gente se ha fascinado con el arte de enviar y descifrar mensajes no verbales (...) En cuanto al valor de este lenguaje mudo en las negociaciones, es decididamente limitado. La interpretación de casi todo el lenguaje corporal es obvia; sin embargo, puede confundir el asignar un significado universal a un gesto aislado pese a todas las circunstancias." (p. 91)
Amb això de "molt americà" em refereixo a aquest tipus de llibres amb un estil semblant als articles de Reader Diges. Llibres més o menys d'autoajuda, com els de Dale Carnegie ("Como ganar amigos e influir sobre las demás personas"), que barregen idees sovint ben sensates amb altres de vegades més banals, i acompanyats amb molts exemples "de casos reals" i experiències personals. I que de vegades diuen una cosa, i alhora, a un altre lloc, potser la contrària. Per exemple, en el de Herb Cohen: de vegades diu "què has de fer per aconseguir allò que tu vols", sigui com sigui, i alhora, en un altre capítol, parla de la necessitat, quan fas un tracte, "d'aconseguir que l'altre també quedi satisfet"... dues postures que, òbviament, de vegades són incompatibles.
Torno al tema alimentari. Al capdavall, molt més important que el literari. Un cop a casa, més tard, com que amb les taronges hi havia també una llimona, en faig suc, i el barrejo amb la llet d'un tetrabric que vaig trobar fa un parell de dies (de fet en vaig trobar i arreplegar dos). M'encanta la llet així, tallada, i just em faltava la llimona!
Ara ja no em cal sopar, perquè amb les taronges i la llet tallada he quedat del tot ben servit.
