"El verso fue un eficaz vehículo del saber y de los conocimientos científicos, tanto en latín, como en las lenguas vernáculas de Europa. Gracias a su concisión y a su poder mnemotécnico -reforzado con la rima-, la forma versificada permitió la difusión de la información." Claude Thomasset (1)
Si m'aprenc de memòria una poesia, és fàcil que tantes vegades com després la reciti no m'equivoqui. Potser canviaré l'entonació, el ritme, però les paraules, les frases, en principi seran les mateixes. I si un dia tingués algun dubte, si la poesia fos una poesia coneguda, em seria fàcil corregir l'eventual error consultant el poemari que recull la poesia original.
És així perquè, en aquest cas, una poesia és com les taules de multiplicar: un cop après, nou per nou sempre serà igual a vuitanta-un. I si un dia, de manera semblant al cas de la poesia, potser a causa del pas dels anys tinc algun dubte sobre el resultat de la multiplicació, sempre tindré la possibilitat de consultar amb facilitat la taula del nou.
En els dos casos, d'altra banda, la memorització s'afavoreix gràcies a la cantarella i la rima... Sense aquestes ajudes, sens dubte serien més difícils de recordar, tant les poesies com les taules de multiplicar.
En canvi, si sóc testimoni, per exemple, d'un accident, el meu record de l'accident no serà sempre igual, sinó que el record anirà patint petites o no tan petites alteracions, cada vegada que el recuperi i el torni a recordar (cada vegada hi haurà eventuals retocs, omissions, afegits...). És el que indiquen i demostren tots els estudis sobre el funcionament de la memòria.
Exposat així, podria semblar que si fos capaç de convertir un record en una "corranda", recitable (mentalment o de viva veu), garantiria millor la inalterabilitat del record. Però no és així, perquè d'aquesta manera el que garantiria seria només la inalterabilitat de la corranda. Però la corranda, des del moment de la seva elaboració, ja seria "una altra cosa" diferent de l'accident.
Un record d'un fet no és una poesia recordada (amb un únic fil, amb el seu principi, desenvolupament i final sempre exactament iguals), sinó un conglomerat d'elements heterogenis que, junts, configuren "allò que recordem cada vegada que recordem". I com que el material recopilat és heterogeni (un conjunt de diferents elements), no reconstruïm mai "la cosa" de la mateixa manera. Sempre hi ha alteracions, respecte de la rememoració anterior.
Diferents tipus d'alteracions. De vegades, quan recordem, descartem "mòduls" de l'anterior reconstrucció. De vegades, de manera inconscient, n'hi afegim algun que correspon a un altre record. O els estirem, o els rebreguem, o els planxem, o els salpebrem o ensucrem...
Altres vegades potser estem enfebrats, i llavors el record està tenyit de pessimisme (un pessimisme que potser es queda adherit a posteriors reconstruccions). O potser estem més aviat entonats i contents, i llavors el tenyit és un altre...
Les variables són infinites. I malgrat aquesta infinita i inevitable variabilitat, sovint estem convençuts que els nostres records són un fidelíssim reflex o testimoni d'allò que recordem.
--
(1) 'Peste y poesía didáctica: Olivier de la Haye (1425)'. Acta Poética 20, 1999.
dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/5059521.pdf (2021)
