Vaig a una xerrada sobre l'obertura recent d'una fossa de la Guerra Civil. A la taula, dos historiadors, un representant de l'administració, una arqueòloga i una antropòloga.
Les dues últimes fan una exposició amb una part d'informació rellevant, que fa al cas. Però també hi afegeixen bastant farciment, que se suposa que ha d'interessar a l'auditori: insisteixen en les peculiaritats de les ferides detectades en els ossos, els angles dels projectils, les patologies prèvies dels cadàvers... en alguns moments, la seva exposició sembla un d'aquests programes morbosos i sensacionalistes d'actualitat sobre troballes de cadàvers assassinats, pistes dels assassins, etc.
Els dos historiadors, entre altres temes, de vegades fan referència a la necessitat de recordar "totes" les víctimes de la Guerra Civil. Però després sembla que els traeix l'inconscient (o el conscient intermitent), i veus que el seu interès principal és, sobretot, per "una part" de les víctimes: les víctimes del franquisme.
Finalment, el representant de l'administració. És més transparent que els historiadors: també parla de la necessitat de preservar la memòria per tal que els fets d'aquell període siguin coneguts per les noves generacions, però dissimula ben poc "la part de memòria" que considera que s'ha de preservar i transmetre.
Després de vuitanta anys, són situacions decebedores, i encara més quan es fa referència directa a la necessitat que les noves generacions coneguin aquells fets. Perquè queda clar que aquest tipus d'historiadors i aquest tipus de representants de l'administració, a les noves generacions no els volen transmetre una visió el més objectiva i completa possible d'aquells anys, sinó una determinada visió. Una visió clarament incompleta, esbiaixada, partidista. Una visió en definitiva "mentidera" (i ho dic així perquè hi ha intencionalitat, en el seu biaix i ocultació).
Si les noves generacions han de conèixer el passat així, amb aquestes distorsions i ocultacions, potser valdria més que l'ignoressin, que no en sabessin res.
Al final, el presentador demana si algú vol fer alguna pregunta. No alça la mà ningú. Jo tampoc, tot i que considero que hi ha una pregunta que seria del tot oportuna (si no alço la mà sobretot és perquè em molesta convertir-me en el centre d'atenció). La pregunta que no faig és aquesta:
-En aquest acte s'ha parlat de memòria històrica, i de la necessitat de transmetre a les noves generacions el que va passar durant la Guerra Civil i els primers anys del franquisme. Si es tracta que les noves generacions sàpiguen què va passar llavors, la informació d'avui crec que s'hauria de complementar amb alguna referència a altres coses que també van passar llavors. Per exemple, es podria explicar què li va passar al capellà d'aquesta localitat. Un capella que, al principi de la guerra, després d'estar ocult uns dies a la casa de famílies que el van acollir, finalment va marxar d'amagat. Però un escamot del poble va sortir a buscar-lo. Quan el van trobar, el van assassinar, i a més li van tallar els collons (o potser primer el van castrar i després el van matar). Per tant, encara que el tema de la xerrada d'avui sigui la fossa exhumada, ja que vosaltres heu fet referència a la preservació de la memòria i a l'educació de les noves generacions, ¿no creieu que en actes com aquest s'hauria de dir també alguna cosa, "d'aquestes altres víctimes"?
Per acabar. Uns dies després entro a la pàgina del Memorial Democràtic (durant la xerrada se n'havien fet grans elogis, tant per part dels historiadors com del polític). Introdueixo el nom del capellà assassinat al buscador de la pàgina. Cap resultat, zero. Tot encaixa. I no em sobta: en general és el resultat habitual d'aquest tipus de cerques en aquesta pàgina de la Generalitat dedicada a "les memòries selectives". (1)
(1) Banc de la Memòria Democràtica, https://banc.memoria.gencat.cat/ca/app/#/
Un altre exemple: si poso "Lluis Companys" surten 708 resultats, i si poso "Antonio Escobar", cap. Qui era el segon? Doncs un general de la Guàrdia Civil que el 1940 també va ser afusellat a Montjuïc. Es va mantenir sempre fidel a la República, fins al final de la guerra, i en bona part va ser gràcies a ell que no va triomfar la sublevació militar a Barcelona, al principi de la revolta. No va ser la seva única contribució a la causa republicana, després el van destinar al front. Però ell era guàrdia civil, i segons sembla això és motiu suficient per no incloure'l a la base de dades de la Generalitat.
De l'Antonio Escobar ja en vaig parlar fa temps:
https://passavolant.blogspot.com/2018/04/reivindicacio-de-guardies-civils.html
(la base de dades del Memorial Democràtic de la Generalitat és una vergonya absoluta, de proves que ho demostren se'n poden fer moltes; per exemple, mirar què surt quan poses "txeques"... sembla que no haguessin existit).
