(continuació de "Estic Mona? Doncs vinga!")
El dia que va morir la Marta, a l'altra punta del pis es va esperar una amiga seva. Així ho havien acordat les dues, ja que després, aquesta amiga s'havia d'encarregar d'alguns tràmits. Com que el pis era petit, aquesta amiga anava sentint, sense acabar d'entendre-la, la conversa que mantenien la metgessa, la infermera i ella. Una conversa en un to de veu relaxat, barrejada amb algunes rialles. Després, la conversa es va anar apagant i al final es va fer el silenci. S'havia acabat.
Una hora després vaig trucar a aquella amiga, i em va dir que tot havia anat de la forma prevista. Jo tenia l'encàrrec (a més d'altres encàrrecs), de llavors avisar la seva família. Quan anava a fer-ho, em va trucar un amic i em va dir: "Saps que ha mort la Marta?" Aquell amic meu em va dir això, i jo em vaig quedar desconcertat. Em va explicar que, a ell, li ho havia dit un conegut seu que se n'havia assabentat en una xarxa social. Feia just una hora que havia mort i ja era a les xarxes socials!
El cas és que era així. Vaig trucar al parent que tenia com a referent, li vaig dir que tot havia anat com havia d'anar, i li vaig explicar també això de les xarxes socials, i que no entenia què havia passat. Per sort, a aquest parent no li interessen en absolut les xarxes socials, i encara no s'havia assabentat de res, i em va dir que probablement ningú de la seva família no se n'havia assabentat encara, perquè si hagués sigut així li ho haurien dit. Ells ja sabien que aquell matí estava prevista l'eutanàsia, però els faltava la confirmació que ja s'havia dut a terme.
El que va passar em va recordar un cas semblant, d'unes setmanes abans, quan va morir el Paul Auster. La seva dona, la Siri Husvedt, es va queixar que, abans que la família pogués comunicar la mort, la notícia ja corria per les xarxes socials.
Després vaig esbrinar què havia passat. Una persona, sense cap mala intenció, va cometre una badada, i una altra persona, aquesta amb un afany de protagonisme indiscutible (volia ser la primera, "ella", en fer-ho públic), aprofitant-se de la badada, va posar immediatament en circulació la notícia: "La Marta ha mort".
No era el que havia volgut la Marta, que arribés abans a les xarxes socials que a la família. Com que ja havia mort, es va estalviar aquest disgust.
