Em torno a trobar el Domingo. Aquesta vegada, a l'andana del Passeig de Gràcia. Li pregunto si va cap al poble i em diu que no, que va a l'estació de Sants, que hi fan el cafè més bo i més barat. Diu que a Sants es prendrà un cafè amb llet i dues pastes, i que després anirà a Sarrià, a dutxar-se (ja es veu que aquesta nit ha dormit al carrer). Després de la dutxa, diu que anirà a la Rambla de Catalunya, i em fa un gest de complicitat; hi anirà a captar, la seva "feina" quan marxa del poble per tombar d'aquí cap allà (val a dir que sense cap necessitat, només perquè li agrada).
Fa mig any va estar bastant malalt, feia molta mala pinta i se sentia molt afeblit. Llavors va dir que no tornaria a dormir més al carrer, ho assegurava. Però com que viu al dia, ara ja no hi pensa, en què llavors s'ho va passar força malament... Té mala memòria.
També em diu que està esperant que, d'aquí a uns dies, li truqui el pagès del poble que de tant en tant li dona feina, ara, per anar a collir raïms. I es queixa perquè cada vegada hi ha més vinyes que es cullen amb màquines, i això vol dir que hi ha menys jornals per collir els raïms a mà. A canvi, fa uns mesos va tenir la feina, que abans no existia, d'apujar els filferros de les vinyes emparrades, per tal que la nova brosta quedi afilerada i a les màquines recol.lectores els vagi bé a l'hora de la verema.
L'últim que em diu és que un dia d'aquests anirà a Madrid, perquè la darrera vegada que hi va anar va deixar-hi una caçadora perquè la hi rentessin... Però també parla d'anar a Saragossa, i a Sevilla, per motius diferents a cada lloc.
Si el Domingo no existís, si no existissin "els diferents Domingos que existeixen", persones així, diferents, originals, amb curioses peculiaritats, de vegades barrudes, caldria inventar-ne algunes, d'aquestes persones, perquè sense elles la vida seria més grisa, monòtona.
