Tomba pel barri. Porta ulleres, però un vidre el té tapat amb paper de diari subjectat amb cinta adhesiva transparent. Coixeja, va amb una crossa, embolicada de dalt a baix també amb paper de diari i cinta adhesiva. Porta una motxilla, de vegades també una bossa de plàstic; mira els contenidors. Un dia que està assegut a un banc, amb la motxilla oberta i la bossa al costat, veig que a dins només hi ha diaris, uns més rebregats, altres menys.
Pregunto al bar si en saben alguna cosa; el tenen vist, però no en saben res. A ell no he gosat mai dir-li alguna cosa, quan veig que va d'aquí cap allà, o que mira algun contenidor. Potser un dia que el torni a trobar assegut a un banc m'hi asseuré al costat. I a veure...
