27 de set. 2011

Bell-lloc d'Urgell i Bellpuig

Cases, granges i naus industrials esquitxades desordenadament damunt del paisatge. Habitatges nous, cadascun al seu aire, sense cap harmonia de conjunt, de vegades d'un gran mal gust. O mig acabats, amb el totxo vist com si fos una granja, o un magatzem. Cases velles, mal conservades, escrostonades, amb els remolinats deteriorats. Construccions que no saps si són cases o corrals. Desordre urbanístic, edificacions escampades sense gràcia ni criteri, mal gust nou de trinca i obra vella deteriorada. Deixadesa. Una deixadesa que fins i tot s'encomana als camps, sovint tacats per plàstics o papers arrossegats pel vent. És el que em queda de record després de badar per la finestra del trajecte en tren entre Bell-lloc d'Urgell i Bellpuig, entre aquests dos pobles de noms tan bonics.