De compres a Comarquinal

Ja vaig parlar de l'adquisició de la "Litúrgia de les hores". El dia que vaig anar a recollir el llibre, tenint en compte que anava a Vic em vaig ficar a la motxilla la novel.la "Laura a la ciutat dels sants", de Miquel Llor, publicada el 1931. La novel.la està ambientada (en tots els sentits, culturals, religiosos, geogràfics, climatològics...) a Vic, ocult amb el nom de Comarquinal.

Em costa trobar novel.les que m'enganxin, i aquesta és una de les que no m'enganxen: la començo, al cap de poc em miro una mica per sobre diferents parts del llibre, i de seguida tinc clar que no me la llegiré. El tren va a poc a poc i em ve més de gust mirar per la finestra.

M'agraden els trens que van a poc a poc, trigués més a arribar, tens més temps per badar (o per llegir, o por escriure). Als trens m'hi sento a gust. Avui, a més, mirar per la finestra té un doble atractiu, perquè vaig veient el mateix que veu la protagonista de la novel.la de Miquel Llor al principi del relat, quan va amb aquest tren, de Barcelona cap a Comarquinal, cap a Vic.

El que si llegeixo amb atenció és el petit pròleg d'aquesta edició (de la col.lecció d'Edicions 62 i La Caixa, de 1979). El firma Carme Arnau, i del que diu sobretot em sembla interessant això:

"L'any 1947 Llor publica "El somriure dels sants", continuació de "Laura a la ciutat dels sants", però principalment rectificació dels plantejaments crítics i agosarats d'aquesta darrera, possiblement per les pressions exteriors de les persones que hi intervingueren com a personatges del llibre i se n'havien sentit ferides. La novel.la ["El somriure dels sants"] s'adscriu, doncs, a uns valors morals tradicionals, que l'autor havia qüestionat anteriorment, amb força punyent [a "Laura a la ciutat dels sants", el 1931]." (1)

Abans la Carme Arnau ja ens ha dit:

"En el cas concret de Llor, home d'idees polítiques liberals i de caràcter pacífic i introvertit, la violència de la guerra va fer que els seus plantejaments ideològics canviessin radicalment, com ho demostren les obres que va escriure més endavant."

Fer-se gran és un repte que cadascú gestiona com pot. I si a sobre entremig et toca passar una guerra, i a més una postguerra sòrdida i repressora, el repte encara es complica més. I per tant, a l'hora de fer judicis (si és que hi ha d'haver una hora per a fer-los) és aconsellable procurar anar de puntetes.

--
(1) Els afegits entre claudàtors són meus; no sé si són necessaris però els he incorporat perquè el redactat d'aquest fragment em semblava que (potser) podia confondre.