Memòria i desmemòria històrica

"El Museu d'Història de Barcelona ha editat una guia sobre la presència nazi a la ciutat entre 1939 i 1945. La guia es pot complementar amb la visita al castell de Montjuïc, que acollirà fins el 23 de febrer l'exposició 'Nazis i feixistes: l'ocupació simbòlica de Barcelona'." (1)

Torno un cop més a aquest tema de la memòria històrica. Fa unes setmanes parlava de la ruta dels refugis i les defenses antiaèries de Barcelona durant la Guerra Civil. Ara veig aquesta iniciativa del Museu d'Història de Barcelona. Per descomptat, tant l'una com l'altra són iniciatives que estan molt bé.

Però són iniciatives insuficients, o ideològicament esbiaixades, ja que si no es complementen "amb el que cal complementar-les", presenten una realitat distorsionada de la vida a Barcelona durant la Guerra Civil.

El Museu d'Història de Barcelona, i l'Ajuntament de la ciutat, i les diferents entitats cíviques implicades en aquestes iniciatives sobre la recuperació de la memòria històrica de la Guerra Civil a Barcelona (i en general a la resta de Catalunya), segueixen "oblidant-se" de manera tossuda d'allò que segons sembla prefereixen no recordar. És a dir, del desgavell i les tortures de les txeques, dels trets al clatell a l'Arrabassada i altres carreteres, i de la persecució i assassinat de mossens, frares, monges i altres persones creients.

Quin és el motiu d'aquesta "desmemòria" sistemàtica? Quan temps caldrà encara esperar perquè "també" tinguem una ruta de les txeques, una exposició sobre les execucions a les cunetes i un recordatori públic de les persecució religiosa durant aquells anys? Tan difícil és explicar-ho?

Ara a més es pot fer de forma objectiva i desapassionada, sense la simplificació i la manipulació amb què es va fer durant el franquisme. Es pot fer i cal fer-ho. I en fer-ho cal també incorporar al relat el recordatori de totes les persones del bàndol republicà que es van esforçar, de vegades jugant-s'hi la vida, per tal d'intentar aturar aquells descontrols i aquells crims.

Sense deixar el tema, ara passo de la notícia a l'anècdota. Fa pocs dies vaig recollir un altre testimoni d'aquests que les autoritats de la ciutat s'encaparren en no recordar. Una coneguda m'explica que durant l'últim mig any de la guerra, a la seva tia la van detenir al poble i la van dur a Barcelona. La van tancar a la txeca de Sant Elies, a les golfes de l'edifici, amb un grup de dones, en condicions molt precàries, mal vestides, poc abrigades, dormint a terra. Durant mesos. El delicte d'ella era que hi havia la sospita que potser estava implicada en l'ocultació d'alguns capellans per tal d'evitar que els assassinessin.

La veritat era que sí que hi havia contribuït (cosa que hauria hagut de ser motiu de reconeixement, i no de persecució), però fos pel que fos va salvar la vida, i només ho va pagar amb aquells mesos de txeca, que van durar fins el dia que els nacionals van alliberar Barcelona. Cosa de la qual, per descomptat, ella se'n va alegrar infinitament, de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona. (2)

--
(1) "La Barcelona del ‘Heil, Hitler’". José María Puig de la Bellacasa, La Vanguardia, 22/12/2017
(2) En un altre moment ja vaig parlar d'una parenta llunyana meva que també va estar tancada a la txeca de Sant Elies. En el seu cas el motiu era "que buscaven el seu marit" i, com que no el trobaven, la van detenir a ella. També va sobreviure a la txeca i a la guerra.