De l'amistat

"Vet aquí tot el que tenia per dir-vos sobre l'amistat. Us aconsello, tanmateix, que col.loqueu en el cim més alt la virtut -sense la qual no hi pot haver amistat-, i que, exceptuant la mateixa virtut, cregueu que no hi ha res més valuós que l'amistat."

És el final de "Leli / De l'amistat", de Ciceró. (1)

Trobo el llibre en una biblioteca, i abans de fullejar-lo m'haig de dedicar a anar obrint els plecs de fulls (per sort, duc una navalla). És una forma d'enquadernar, aquesta, que segurament només té un avantatge o curiositat: de vegades, saber que ets el primer lector. (2)

En aquest cas, el primer lector després de dinou anys d'haver-se catalogat (aquest detall me'l diu la bibliotecària, a la qual li faig la consulta): em sento alhora important (com a primer lector d'aquest exemplar), i alhora trist (pel mateix motiu).

--
(1) Col.lecció Bernat Metge, 1999, volum 312 (edició bilingüe llatí-català). El text en llatí: "Haec habui de amicitia quae dicerem. Vos autem hortor, ut ita virtutem locetis, sine qua amicitia esse non potest, ut ea excepta nihil amicitia praestabilius putetis." La traducció és de Pere Villalba. Per a mi el traductor és una sorpresa, perquè l'havia conegut: era professor del col.legi al qual jo vaig anar.
(2) A la mateixa biblioteca trobo una traducció d’Ana Gómez Rabal (L’amistat, Adesiara, 2013); la fullejo, comparo l'últim fragment amb la traducció de Pere Villalba, i m'agrada més la versió de l'Ana Gómez: "Això és tot el que tenia per dir sobre l’amistat. Només em queda encoratjar-vos a col.locar la virtut -sense la qual l’amistat no pot existir- en un lloc tan alt que, amb ella com a única excepció, no pugueu creure que hi hagi res que sigui més valuós que l’amistat." Després miro per internet i veig que s'han fet diferents traduccions al català, senceres o parcials (sencera, la de l'Ana Gómez és la darrera).