Tots tenim bufeta

Dijous, 21 de febrer, a la tarda, estació del tren de Girona. Al davant dels lavabos: dues cues, la d'homes i la de dones. Tant a una cua com a l'altra, gent heterogènia. També algunes persones amb mocadors grocs, amb samarretes grogues. O duent senyeres lligades al coll, a tall de capes.

És així: per moltes coses diferents que els uns i els altres tinguem al cap (o fem onejar a dalt d'una canya), tots tenim bufetes. I ens funcionen igual: quan se'ns omplen, tenim la necessitat de buidar-les. I arriba un punt que la necessitat és urgent, imperiosa. Absoluta. Tant si la samarreta o la bandera que potser duem és d'un color o d'un altre.

(ja que he tret el tema de les bufetes, aprofito: ¿per què mai cap partit polític no inclou en el seu programa electoral el desplegament d'una bona xarxa de lavabos públics a les ciutats?)