El regal de les crítiques negatives

Que ens qüestionin el que fem a tots ens incomoda: no ens agrada que ens facin retrets.

Però si som capaços de veure en les objeccions o els retrets una oportunitat per a la reflexió, la inicial incomoditat llavors es pot convertir en una activitat estimulant i enriquidora. Sigui quin sigui el resultat: potser concloure que aquella crítica ens sembla inconsistent, o al contrari, encertada.

Que ens qüestionin les nostres idees o els nostres actes és una de les millors coses que ens poden passar. Perquè tots busquem estats i zones de confort que ens permetin viure sense ensurts, amb el convenciment que les nostres idees són correctes i els nostres actes adequats. Però no sempre és així.

El problema és que la rutina, el confort i l'autocomplaença, ens empetiteixen els horitzons mentals. Per això, quan des de fora ens sacsegen (encara que d'entrada ens sentim incòmodes) de fet ens fan un favor, sobretot si aconseguim que per part nostra llavors prevalgui la curiositat pel damunt de l'actitud d'autodefensa.

Les crítiques ens poden convidar a plantejar-nos aspectes que fins aleshores potser no ens havíem plantejat, o que no ens els havíem plantejat amb l'atenció i rigor amb què després potser ho podem fer.

I el resultat d'aquest procés és que de vegades ens veiem obligats a canviar punts de vista. Quan és així, òbviament el que cal és reconèixer l'encert de les crítiques i, si és necessari, demanar disculpes.

Altres vegades és diferent i, contràriament al que potser pretenien aquells que havien formulat les crítiques (per exemple, fer-nos dubtar de la legitimitat de les nostres iniciatives), el que aconsegueixen és que al final estiguem més tranquils pel que fa al tema impugnat, més segurs de les nostres iniciatives.

Sigui com sigui, tal com deia al principi, que ens qüestionin les nostres idees o els nostres actes és una de les millors coses que ens poden passar a la vida.