Desmemòries històriques

A causa de la desinformació que em facilita un informador de Renfe, haig de baixar a La Garriga del tren que havia agafat per anar a Centelles, perquè no hi para.

Mentre a La Garriga espero el tren següent, al davant de l'estació veig l'entrada d'un refugi antiaeri de la Guerra Civil. Un panell informatiu explica, entre altres coses, que durant la guerra hi va haver grans fluxos de refugiats, provocats per l'avanç de les tropes franquistes. (1)

Ho llegeixo i tinc un cop més aquesta sensació d'estranyesa i desànim al constatar aquesta memòria històrica esbiaixada i parcialment desmemoriada que alguns promouen. Perquè durant la Guerra Civil hi va haver moviments de refugiats de dos tipus, el d'aquelles persones que fugien a causa de l'avanç de les tropes franquistes, i el d'aquelles altres que fugien de la repressió de la rereguarda republicana. Unes i altres eren persones refugiades, totes fugien per salvar la vida o evitar altres represàlies.

Que un dels dos grups fos (al final) quantitativament molt més gran que l'altre no legitima en absolut el silenciament del segon (d'altra banda, si la guerra hagués acabat diferent, és obvi que al final la proporció entre els dos grups de refugiats també hauria sigut diferent de la que va ser).

Després de la parada obligada a La Garriga i de la lliçó de desmemòria inesperada (només relativament inesperada, perquè avui dia aquest posicionament esbiaixat és habitual), un cop a Centelles l'amfitrió de la casa on dino m'explica que el seu avi, que era de Ripoll, durant la guerra es va dedicar a ajudar a passar la frontera a algunes persones, entre elles capellans, persones que intentaven sortir de la zona republicana per tal de salvar la vida. Ves per on, un bon exemple del que he exposat, d'aquest altre moviment de refugiats.

Durant els 40 anys de dictadura franquista es va construir una memòria oficial esbiaixada (selectiva, mentidera); 40 anys després del final de la dictadura, hi ha persones (i el que encara és més greu, institucions) encaparrades en construir "una altra memòria històrica", alternativa, també selectiva i mentidera.

No aprenem res. (2)

--
(1) Dic que el panell explica això "entre altres coses". Una de bona és que, a banda de parlar de la Guerra Civil, al parlar dels refugiats fa un paral.lelisme amb els moviments de refugiats actuals.
(2) D'aquest tema ja n'he parlat altres vegades, sobretot posant l'exemple del silenci sobre les txeques. Aquest dia també hi penso, quan a l'entrada a l'estació, a terra, hi veig una rajola amb el dibuix d'una bomba, com a recordatori que l'estació va ser bombardejada. Doncs mira, estaria bé una iniciativa semblant per tal de senyalitzar aquelles esglésies i convents que durant la guerra van ser utilitzades com a txeques. Perquè si es tracta de recordar, més val que ho recordem "tot", i no només "el que ens ve de gust recordar".