Sobre les cites (continuació)

Segueixo amb els comentaris sobre les cites de fa unes setmanes, ara en relació amb els idiomes. (1)

Dono per fet que si algú llegeix el que escric en català entén també perfectament el castellà. Per tant, des del punt de vista de la "comprensió lectora" de qui llegeix, incloure cites en castellà considero que no suposa afegir cap dificultat. Cosa que no passa al revés, si escrius en castellà i inclous cites en català (en aquest cas, considero que és obligat, o de sentit comú, si penses en qui ho llegirà, adjuntar la traducció al castellà).

Per tant, sobretot quan incorporo cites de textos literaris, com a norma mai les tradueixo. Fer-ho em semblaria del tot fora de lloc (la traducció sempre serà pitjor opció que l'original).

Si el text és un assaig, és diferent, va com va: de vegades no tradueixo la cita, i de vegades sí. No la tradueixo, sobretot, quan no em sembla fàcil la traducció, quan el sentit del text em sembla prou important com per a evitar qualsevol risc de desviació, quan em sembla que una altra persona ho podria fer diferent, o quan considero que no tinc la capacitat per fer una traducció que em satisfaci. Davant del dubte, abstenció.

Si el text en castellà que vull citar és ja una traducció d'un altre idioma, en general segueixo els mateixos criteris fins ara exposats: davant del risc que "retraduint" augmentin les possibilitats, eventualment, de distanciament del text en l'idioma original, em sembla millor no tocar res. Perquè a més, el meu desconeixement d'altres idiomes (a banda del català i castellà), és absolut, de manera que no puc fer comparacions amb l'original (si és el cas, improbable, que hi tingui accés).

He fet al principi la diferenciació entre text literari i assaig tot i que sé que la frontera és boirosa, ja que hi ha assajos d'un alt nivell literari, i obres de ficció que alhora són veritables assajos. En qualsevol cas, el criteri general, "la regla d'or", segueix sent la mateixa: davant del dubte, no traduir mai (en aquest context de textos en català en els quals insereixo una cita en castellà).

És obvi que hi ha gent que té altres criteris. Per exemple, gent que en un text en català o castellà inclou cites en altres idiomes (anglès, francès, alemany...), sense incorporar, "alhora", la traducció d'aquestes cites. Com si tothom conegués aquests idiomes.

Trobo que és una desconsideració cap a qui llegeix: se suposa que si s'incorpora una cita és perquè pugui ser entesa per tothom, no només "per alguns" (de vegades, fins i tot sembla que algunes d'aquestes cites s'incorporen principalment per presumir...).

--
(1) "Sobre les cites", 12/07/2019:
https://passavolant.blogspot.com/2019/07/sobre-les-cites.html