El Revolt de les Monges - 6

Fa tres mesos vaig anar al Revolt de les Monges equipat amb una ampolla d'aigua, una bossa de ciment-cola, una safata de plàstic i una rasqueta. I el més important, el motiu d'anar-hi: un tros de pedra del petit monument que hi ha allí en memòria de les cinc monges assassinades el 1936.

Aquell petit tros l'havia recollit uns mesos abans. Hi havia passat un dia i havia vist que el monument estava escapçat, i que a terra hi havia el tros que faltava, entre la fullaraca. Vaig pensar que si l'arreplegava, un altre dia el podria enganxar, i que en canvi, si el deixava, acabaria extraviat, i probablement el petit monument quedaria escapçat de manera indefinida.

Després per una cosa o l'altra, van anar passant les setmanes, i els mesos. Al final hi vaig anar l'11 de setembre, a la tarda; em va semblar que aquest dia i hora hi trobaria poca gent, i que així podria fer l'operació de restauració sense que ningú em destorbés.

Vaig arribar al revolt, vaig pastar una mica de ciment-cola, i vaig recol.locar el tros trencat al seu lloc (el tros trencat, "o que algú havia trencat", perquè normalment les coses no es trenquen soles...).

Com que la peça encaixava molt bé en el seu lloc, va ser una feina fàcil, i només va quedar visible "la cicatriu", a causa del color una mica diferent del ciment-cola. D'altra banda, aquesta cicatriu trobo que ja hi està bé, perquè enriqueix la història accidentada d'aquest petit monument (i el seu simbolisme).

La primera vegada que vaig parlar del Revolt de les Monges ja vaig explicar que una de les monges que van assassinar-hi era una parenta llunyana (val a dir que bastant llunyana). Però tot i la llunyania, "me la vaig fer una mica meva", en part a causa de les circumstàncies de la seva mort (malauradament no excepcionals durant aquells primers mesos de la Guerra Civil). I en part pel tipus de lligam familiar, que tot i llunyà, avui també m'acosta a una relació actual, propera, per a mi entranyable.