Una caixa amb sostenidors

Aquesta vegada el que em trobo pel carrer és una caixa gran, oberta, plena de sostenidors. I sembla que tots són nous. Potser n'hi ha una vintena, o més, molts, de diferents colors, alguns amb sanefes, la majoria d'estructura rígida, i grans, adequats per a contenir "uns bons pits", de generoses dimensions.

Pits o tetes, o també, segons les contrades, mamelles, mamellam, popes, metes, pitrera, davants... Hi ha diferents possibilitats denominadores. A banda de quan es fan servir altres paraules, sobretot per referir-se als pits voluminosos, en sentit metafòric (i potser no sempre amb el desitjable respecte): melons, síndries...

Que hi hagi tants noms, uns sinònims, altres metafòrics, suposo que és la conseqüència de la importància "social" que té aquesta part de l'anatomia femenina. Tan interessant i atractiva, sobretot per als mascles homínids, i alhora tan temuda, a causa "del seu poder concupiscent", per la minoria homínida obsessionada "amb les debilitats de la carn"...

Torno a la realitat. El cas és que la caixa es queda al carrer. Si hi hagués a la vora un punt de recollida de roba, segurament la hi duria, però no n'hi ha cap. Tanmateix, ves a saber, potser encara algú altre els acabarà arreplegant (i al final potser encara tindran alguna utilitat "per a alguns pits"). O potser no tindran sort, i quan passi el camió de la brossa acabaran a dins del camió, barrejats amb les escombraries, i d'allí cap a un abocador.

És trist, pensar en aquesta possibilitat, que uns sostenidors tan bonics i útils (i estimuladors de fantasies), acabin d'una manera tan trista, colgats d'escombraries...