Uns dies després de la "presumpta mort recent" de la mare del Jóseph (1), me'l torno a trobar. Amb la Cristina, asseguts els dos a un banc del parc. Al darrere del banc, set llaunes de cervesa buides; hi clavo una llambregada, però no faig cap comentari.
Al Jóseph l'alcohol li complica la vida, però no li altera el caràcter. És un alcohòlic molt bona persona; té les seves rareses, però no s'enfada mai, sempre està tranquil.
La Cristina em diu que han ofert una oportunitat al Jóseph, i que ell ha decidit aprofitar-la, perquè s'adona que el descontrol amb la beguda cada vegada és més gran: des que es desperta fins que se'n va a dormir, no para de beure cerveses. Se les compra amb els diners que li donen les estones que capta.
La Cristina em diu que si a partir de la setmana vinent no veig Jóseph, al vespre, al portal on normalment dorm, que no m'estranyi. M'ho diu ella, perquè a ell, també quan està sobri (en aquest moment ho està poc), és molt complicat d'entendre'l, per mica elaborat que sigui allò que ha de dir. Entre ells parlen amb hongarès; el Jóseph mira, escolta, fa alguns gestos, mentre la Cristina li tradueix el que em diu.
Es veu que el programa que li han proposat consisteix en uns primers dies de confinament absolut, amb zero alcohol i molt acompanyament. Després, si tot va bé, passaria a una mena de residència amb altres persones en la seva mateixa situació i, si tot segueix anat bé, llavors anirà a un piset compartit amb una altra persona.
Fa uns anys, al Jóseph ja li van oferir una oportunitat com aquesta, i ho va intentar. Va arribar a l'etapa del pis compartit. Però llavors es va obsessionar amb el fet que el seu company de pis roncava. Va dir que era absolutament insuportable, i al cap de potser un més de viure al pis, va tornar al carrer. I a les cerveses, que durant aquell parèntesi no havia tastat.
A veure què passa ara...
