Lo Joan

Lo Joan era germà de lo Xic. Mentre son germà s'ocupava de la casa, ell feia de pastor. Duia un ramat d'ovelles més magres que grasses, amb uns gossos no gaire fins que no paraven de córrer i bordar, alhora esverats i despistats amb els crits que cada dos per tres els feia lo Joan. Amb aquell aldarull, sabies sempre d'una hora lluny per on tombaven.

Tot i aquell rastre acústic inconfusible, quan venia a tomb lo Joan no tenia inconvenient en fer pasturar el ramat pels erms, els rostolls o els sembrats dels veïns, fent-se sempre el desentès quan algú li ho recriminava. Era el pastor més mentider de tots els pastors del món, tot un artista en aquest art de les negacions categòriques mancades de tot fonament i prudència. Per exemple, podia assegurar, impertorbable i rotund, que les seves ovelles no havien estat les que havien pasturat aquell o aquell altre sembrat de perdiguera, encara que hi hagués testimonis que asseguressin haver-lo vist. Duia unes ulleres amb uns vidres que semblaven culs d'ampolla... qui ho sap, potser estava convençut que, com que ell no hi clissava gaire, els altres tampoc el veien quan en feia una de les seves.