La Humbelina

La Humbelina va néixer el 1926. Vint-i-quatre anys més tard, el setembre de 1950 el jutge municipal Isidoro García y Díaz va certificar que la Humbelina vivia a Barcelona. El cost del certificat: "Derechos arancelarios: 2'40 pts. Reintegrados en pólizas o sellos." Això és el que en teoria costava el certificat, perquè de fet, sumant l'import de les pòlisses i els segells enganxats, el total eren 3'95 pts., més 50 cèntims de l'imprès. (1)

Un mes després, a l'octubre, l'Humbelina es va treure el passaport. A la pàgina de "Señas personales", als apartats "color de los ojos" i "color del cabello" hi deia "según fotografía". La fotografia era, evidentment, en blanc i negre.

El passaport se li va expedir amb validesa per a França i Itàlia, "un solo viaje de ida y vuelta", i el motiu del viatge que s'especificava era "turismo". Però sembla que no va fer servir mai aquell passaport, perquè el passaport va caducar sense que hi hagués cap tampó de pas de frontera estampat a cap pàgina.

El 1951 "La Delegada Provincial" (nom indesxifrable) de la "Falange Española Tradicionalista i de la J.O.N.S., Delegación Provincial de la Sección Femenina", va certificar que la Humbelina havia complert "el deber nacional del Servicio Social establecido por S.E. el Jefe del Estado, según Decreto num. 378 con la calificación de Aprobado."

Aquests són els fets. Retalls d'una vida que trobo escampats per terra, al carrer, al costat d'un contenidor d'escombraries.

No sé si la Humbelina encara viu, o si ha mort i aquests papers són, potser, part del desmantellament del pis on vivia. No sé si el passaport era per fer un viatge de noces, i que potser al final no va fer, potser perquè no es va casar, o ves a saber per què... No sé res de res, em podria inventar mil pel.lícules. I només serien això, invencions.

L'únic cert és que m'he trobat aquests retalls de la seva vida abandonats, tirats al carrer. Al final, més aviat o més tard tots acabem igual. Amb aquestes petites variables: tirats al carrer o, si qui fa el desembaràs té una mica de punteria, directament a dins del contenidor. I d'allí cap a l'abocador.

--
(1) El nom d'Humbelina no me l'invento, és el que surt al passaport i al certificat del Servei Social (Santa Humbelina va ser una abadessa del monestir cistercenc de Jolly, al segle XII, i el seu sant es celebra el 12 de febrer).