Els llimbs

"¿Cuál es el primero y el más necesario de todos los sacramentos? - El primero y el más necesario de los sacramentos es el Bautismo, porque Jesucristo ha dicho que sin el Bautismo nadie puede entrar en el reino de Dios." (1)

Quan fa uns dies preguntava a les dones grans que conec sobre la norma o costum de la la purificació després d'haver parit, em vaig adonar d'una altra realitat en la qual fins llavors no havia pensat.

De petit vaig aprendre que els nens que morien sense que se'ls hagués batejat anaven als llimbs. No recordo que fos una idea que em despertés cap curiositat especial. Després, més endavant allò dels llimbs em va semblar més aviat una beneiteria, si és que hi pensava en algun moment. Fins fa com aquell qui diu quatre dies, quan tal com he dit, a través d'aquestes converses amb dones grans m'he adonat del que podia suposar per a elles aquest invent dels llimbs.

Tinc present la tristesa que pot sentir una mare pel fet de patir un avortament (2). Abans, si aquesta dona que tenia un avortament era creient tenia també el motiu de preocupació afegit relacionat "amb la vida eterna" d'aquell fill que havia estat gestant. Perquè com que aquella criatura s'havia mort sense que se l'hagués batejat, no podia anar al cel (tal com s'ensenyava llavors a les criatures quan anaven a catequesi). En lloc de al cel anava als llimbs, a aquell invent estrany de l'Església l'existència del qual "no era dogma de fe", però no se'n discutia l'existència.

Tal com ja he dit, abans això dels llimbs ho veia només com una part del folklore de l'Església, però aquesta nova visió, la visió de les dones catòliques que patien avortaments (o que tenien fills que morien abans d'haver-los batejat, el cas era el mateix), m'ha fet adonar d'un escenari molt més complicat i lleig.

Anar al cel al morir: aquesta és la màxima aspiració per a una persona cristiana, l'anhel que dóna sentit a la seva vida. Anar-hi per tal de poder gaudir eternament de "la contemplació de Déu". Anar-hi ella i, amb ella, també tota la gent que estima. Per això la possibilitat de morir sense que un nen (o un avort) hagués estat batejat era terrible.

Els dies passats, parlant de la purificació amb les dones grans que conec, el tema dels avortaments també va anar sortint. El tema, no aquesta reflexió que estic fent ara. Aquest segon tema l'he començat a comentar posteriorment amb filles d'aquestes mares amb les que havia parlat, i m'ha sobtat que alguna d'aquestes filles em digués que ella ja hi havia pensat. En el pes, la tristesa i el sentit de culpabilitat d'aquelles dones (quan patien avortaments) pel fet de no haver aconseguit que aquells fills seus anessin al cel, a causa de la llosa del pecat original no perdonat. (3)

El 1992 l'Església de manera discreta va fer desaparèixer la referència als llimbs del seu Catecisme oficial. Després, sense presses, el 2007 una Comissió Teològica Internacional del Vaticà, en un document de 41 pàgines que va rebre l'aprovació del papa Benet XVI, va dir que hi havia "serioses bases teològiques i litúrgiques per esperar que els nens sense batejar se salvin". Per tant, l'estat actual de la qüestió és que l'Església ja no parla dels llimbs, però de moment no ha dit encara de manera clara que els llimbs no existeixin. Suposo que per deixar la porta oberta a que si encara queden dones catòliques escrupoloses, si és al cas que pateixen un avortament tinguin la possibilitat de seguir-se anguniejant i entristint. (4)

--
(1) "Catecismo de la doctrina cristiana. Segundo grado". Comisión episcopal de enseñanza, Madrid, 1962 (punt 248). Va ser el meu segon catecisme, crec que quan tenia vuit anys. Abans havia tingut el catecisme de "Primer Grado", i després vaig tenir el de "Tercer grado" (del primer a tercer cada vegada més gruixuts).
(2) En el segon cas, el de l'avortament, també tinc clar que de vegades pot tenir un component alleujador, perquè no és veritat això de que per a les mares, per a totes, tots els fills són una benedicció i són sempre rebuts amb alegria. Moltes vegades la constatació d'un nou embaràs suposa una angoixa descomunal, a causa de tot el que implica la gestació, el part, la criança, de vegades sense els mitjans necessaris, de vegades amb marits insuportables, de vegades en solitud, de vegades en mig de situacions socials conflictives i violentes, de vegades perquè trenca projectes que ja s'havien fet, de vegades senzillament perquè no es vol tenir fills, de vegades... Sigui espontani o buscat, un avortament pot tenir una part trista, pot tenir una part alleujadora... i pot tenir les dues parts barrejades. Això només ho sap cada dona que passa per aquesta experiència.
(3) Jo no sóc creient. Sense ser-ho, em sobta que aquest invent de l'Església dels llimbs hagi durat segles, tenint en compte el que acabo d'explicar. O no em sobta, ja que de fet encaixa amb el menyspreu històric que l'Església ha tingut cap a les dones i els seus sofriments. Parlo només de les dones perquè no és que descartí que els homes es poguessin entristir a causa d'aquestes històries dels fetus no batejats i els llimbs, però em sembla obvi que tot el relacionat amb la maternitat no té punt de comparació en com afecta a les dones i en com afecta als homes.
(4) El títol del document és "L'esperança de salvació per als infants que moren sense el bateig". 41 pàgines de beneiteries vaticanes, farcides de divagacions teològiques enrevessades per tal de al final no arribar a cap conclusió sensata (hauria sigut tan fàcil i curt com dir això: "ho lamentem, ens vam inventar aquesta història dels llimbs i ara veiem que és una tonteria, disculpeu les molèsties").
http://www.vatican.va/roman_curia/congregations/cfaith/cti_documents/rc_con_cfaith_doc_20070419_un-baptised-infants_sp.html