Memòria històrica, oblits històrics

Escric assegut a un banc de la Plaça del Diamant. A la vora hi tinc la porta d'accés al refugi antiaeri "232", i també una escultura que suposo que vol simbolitzar l'horror dels bombardejos sobre Barcelona durant la Guerra Civil.

Està bé recordar els horrors de la guerra, però no està bé fer-ho de forma selectiva, ressaltant-ne uns i ocultant-ne uns altres. Dic això perquè la memòria històrica de la Guerra Civil a Barcelona sembla que està monopolitzada pels episodis dels bombardejos aeris sobre la ciutat. Per descomptat cal recordar-los, aquells i tots els bombardejos sobre la població civil. D'aquella guerra i de totes les guerres, també les actuals.

Però tal com deia, si del passat en recordem episodis, els hem de recordar bé, és a dir, com amb més objectivitat millor, i això vol dir que els hem de recordar sencers, sense retallar-ne aspectes, per incòmodes que puguin ser aquests aspectes.

Que jo sàpiga, a Barcelona no hi ha cap referència pública (per exemple a una plaça o carrer), a la dissortada història de les txeques, als trets al clatell a l'Arrabassada i als assassinats de monges i capellans a la ciutat durant la Guerra Civil.

He mirat la pàgina del Memorial Democràtic, aquest organisme, entitat o no sé què depenent de la Generalitat l'objectiu del qual és, segons diu, "(...) la recuperació (...) de la memòria democràtica a Catalunya (...) la Guerra Civil i les víctimes per motius ideològics, de consciència, religiosos o socials (...)." L'he mirat, i no hi he sabut trobar cap referència a les txeques, a l'Arrabassada o als assassinats de religiosos.

He pensat que la informació potser hi era i que el problema era que jo no la sabia trobar. De manera que, per aclarir dubtes, amb el Google he fet una cerca restringida dins de "memoria.gencat.cat", amb la paraula "txeca". I el resultat ha estat zero.

He repetit la cerca amb "Arrabassada", i només m'ha sortit un resultat (que no feia referència a execucions, sinó al casino que hi va haver a l'Arrabassada). He pensat que potser el Google no rutllava bé dins d'aquest domini concret, i he fet la prova amb la paraula "bombardejos", i m'han sortit 34 resultats dins del domini. De manera que he arribat a la conclusió que em temia, que per als responsables del Memorial Democràtic el tema dels bombardejos existeix però no existeix el tema de les txeques.

He vist també que aquesta pàgina del Memorial Democràtic ofereix materials didàctics i visites guiades, i hi he vist la mateixa parcialitat. I això m'ha semblat encara més lamentable, deshonest i greu. Perquè se suposa que a les noves generacions se les ha d'educar, no ensinistrar, i per educar és imprescindible no mentir. I és una forma de mentir, quan es parla d'uns fets, silenciar-ne conscientment unes parts. Aquelles que no agraden a qui les explica.

Quan es va acabar la dictadura tenia una justificació posar l'accent en les barbaritats comeses per l'exèrcit vencedor durant la Guerra Civil i pel règim franquista durant els anys de dictadura, ja que fins llavors la censura ho havia impedit. Però només podia ser una justificació temporal. Després de vuitanta anys de la Guerra Civil i de quaranta anys de democràcia, mantenir aquest criteri és injust, absurd i estúpid. I encara més injust, absurd i estúpid si es fa des de les institucions públiques.