Caquis i restrenyiments

Vaig més d'un dia a collir caquis a casa d'una coneguda. Té un arbre al jardí de casa seva que cada any en fa molts. Amb aquestes provisions, durant uns dies menjo munts de caquis, fins el punt que de vegades faig algun àpat amb aquest únic ingredient. Al final, malgrat que per sort tinc un bon sistema digestiu que en general s'ho empassa i processa tot sense problemes, els budells comencen a notar els efectes restringents i persistents dels caquis (hi ha qui diu que els caquis són laxants, i conec algun cas de diarrea provocada per caquis; també hi ha qui diu que depèn de les varietats, del punts de maduresa... en el meu cas són sempre d'efectes neutres o restringents).

Com que no reacciono al primer avís i segueixo menjant caquis, la situació digestiva se'm complica. Fins que m'adono que haig fe fer alguna cosa. Feia poc m'havien donat tres llibres vells de filosofia, "El secreto de la filosofía", d'Eugeni d'Ors, "Los filósofos presocráticos", de G.S. Kirk i J.E. Raven, i "Filosofía medieval", de Martin Grabmann. Sobretot els dos primers uns bons patracols, gruixuts. Decideixo fer-ne un ús immediat i l'un al damunt de l'altre els faig servir de plataforma per tal d'elevar la posició dels peus quan vaig al vàter.

Assegut a la tassa, amb l'ajuda d'aquesta plataforma les cames queden més amunt, i aquesta elevació, combinada alhora amb el cos tirat endavant, fa que la posició general sigui més semblant a la d'aclofar-te al mig del bosc quan vols anar de ventre. O a la que adoptes amb el mateix objectiu a aquests vàters que són com un plat de dutxa amb un forat gran al mig i dues petites plataformes a banda i banda pels peus (crec que a França hi ha qui els fa servir, crec que a Turquia també, i suposo que a altres llocs).

D'aquesta manera adoptes una posició que afavoreix més l'evacuació, sobretot quan tens problemes de restrenyiment. Sense anar a França o al bosc també la pots aconseguir posant els peus al damunt de la vora del vàter, però enfilar-s'hi i mantenir-hi l'equilibri requereix una agilitat i una flexibilitat que jo ja no tinc.

Després d'aquestes reflexions sobre postures i costums geogràfics, torno a la meva autobiografia gastronòmica i digestiva. El resultat és que amb la reducció del volum de caquis ingerits i amb l'ajuda de la plataforma filosòfica aconsegueixo reconduir les meves dificultats evacuatives.

He dit que redueixo el consum de caquis, perquè el cas és que d'entrada no hi renuncio del tot: en tinc un munt, els vull aprofitar i a més m'agraden molt. Tot i que arriba un punt que com que veig que el nou ritme de consum de caquis, més lent, provocarà que uns quants se'm facin malbé (tot i repartir-ne entre alguns coneguts), decideixo fer-ne confitura.

Dit i fet. M'arremango, separo la polpa de les pells, omplo una olla i la poso a bullir. Sense afegir-hi gens de sucre, perquè els caquis ja són prou dolços. Per anar bé cal remenar molta estona, perquè vagin perdent aigua i es vagi concentrant la dolçor. Però em canso de remenar aviat, perquè per mica que em despisti surten disparades gotes de confitura bullenta i em cremen. I perquè a la cuina tinc poca paciència: no m'importa cuinar, però m'agrada fer-ho sense complicar-me la vida ni dedicar-hi un temps excessiu.

El resultat és un entremig entre confitura i compota, potser més compota que confitura. Això sí, l'anomeni com l'anomeni, de gust boníssim. El cas és que passo a la segona fase i començo a omplir els pots, els tapo, i dono per temporalment acabats els experiments amb els caquis. Els pots no els poso al bany maria, perquè amb la mateixa escalfor de la confitura bullenta, un cop tapats ja es fa el buit, s'autoesterilitzen i normalment es conserven bé (es tracta d'omplir els pots quan la confitura encara està ben bullenta, i un cop els pots estan ben tapats s'han de posar cap per avall, fins que es refreden, o si més no jo ho faig així).

Un últim apunt: els caquis han d'estar ben madurs, perquè només que se'n despisti algun que no ho estigui del tot, l'aspror característica que tenen en aquests casos s'encomana i et pot desgraciar tota la cassolada.