Solitud, depressions, brutícia

He quedat amb un treballador social de l'ajuntament per parlar del JF, ja que darrerament la seva situació s'ha tornat a descontrolar. Li explico que després del trasllat de domicili de fa només quatre mesos des d'un altre municipi, el nou pis, que el primer dia estava impecable, ara està ja en un estat lamentable.

Li explico que només obrir la porta del pis una pudor intensa t'agredeix, i et venen ganes de donar mitja volta i marxa. Que a banda de la pudor, a l'entrada ja hi ha pel terra uns reguerots negres de no sé què que s'escampen per tot el pis. Que els peus se t'enganxen literalment al terra a causa d'aquesta capa de brutícia, com si fos cola de contacte. Que el vàter encara està més fastigós, repugnant, negre, amb un núvol de mosques petites que colonitzen a més de la tassa del vàter, les parets, les tovalloles també brutes, tot. Que pel terra del lavabo hi ha més tovalloles amarades d'aigües i pixums. Que al dormitori, el llit on dorm el JF és una pila de llenços, de camises, de pantalons, jerseis, mitjons i calçotets, un immens garbuix amb diferents nivells de brutícia segons les peces. Que a una altra habitació del costat, que fa la mateixa o més pudor que el lavabo, hi ha un altre llit amb una gran muntanya de roba al damunt en absolut desordre, i roba pel terra, i en caixes de cartró, i cartrons trencats i plàstics. Que a diferents llocs del pis hi ha més roba escampada i bosses d'escombraries plenes també de roba, no se sap si per llençar o per rentar o perquè ja està bé com està, i bosses plenes de ves a saber què. Que la cuina també està feta un fàstic, per tot arreu plena de capses de medicaments, de pots de medicaments, de bosses, papers i envasos de menjar consumits, amb reguerots negres pel terra i regalims per les parets...

Li explico que a més el JF té diferents problemes de salut que només conec en part, que per exemple de vegades a causa de la seva incontinència es posa a pixar al mig del carrer, i a sobre igual es fa un embolic i es deixa els pantalons ben amarats. Que camina fent tentines i té problemes d'equilibri, que sembla que en qualsevol moment hagi de caure. Que de vegades té nàusees i marejos, que sovint té oblits. Que suposo que també té una depressió, perquè abans era una persona molt polida i ara està molt deixada.

Li explico que no té família, o més ben dit, que uns nebots que té és com si no els tingués, perquè fa anys que no donen senyals de vida, i que suposo que només es despertaran quan es mori, per si els toca heretar alguna cosa. Li explico al treballador social tot això, i li dic que jo només sóc un conegut del JF, que visc lluny, que l'únic que puc fer és trucar-lo de tant en tant i parlar amb ell si despenja el telèfon. I més de tant en tant passar a veure'l, que aquest és el meu límit d'implicació. Que més no puc fer. Li dic que volia que els serveis socials de l'ajuntament n'estiguessin al cas, i que ara ja ho estan.

Em pregunta si el JF té ja vuitanta anys, i li dic que encara no, que n'hi falten dos, però que per com està és com si en tingués més de noranta, i mal portats. Em diu que l'edat és un problema, perquè és a partir dels vuitanta que es pot demanar l'ajuda per dependència, la qual dóna dret al servei de neteja i al de teleassistència. Li dic que no sé a què té dret el JF, però que al marge dels seus drets si no es fa res potser algun dia els veïns sentiran tanta pudor que es queixaran. I que si es queixen i no obre ningú, potser al final els bombers hauran de forçar la porta, i potser el trobaran mort des de fa dies, envoltat de tota la brutícia d'aquest pis tan degradat. Potser.

Li remarco que més que un problema d'ajudes gratuïtes és un problema de supervisió i de gestió, ja que per sort el JF es pot pagar tant un servei de neteja com el de teleassistència, però que cal que algú s'ocupi de gestionar aquestes coses, fer-ne el seguiment, anar a veure de tant en tant com està ell i com està el pis, coordinar les visites a la metgessa de capçalera, etc.

Ell va prenent notes, em diu que telefonarà als serveis socials del municipi anterior perquè l'informin del cas, ja que diu que haurien d'haver avisat del trasllat de domicili, tenint en compte el que li explico. Em diu que després telefonarà al JF per concertar una visita a casa d'ell (li recordo que no és fàcil que agafi el telèfon, que de vegades cal insistir molt), que l'anirà a veure, i que llavors ja es veurà què es pot fer. Li dic que d'acord, que jo el que faré serà fer fotos del pis del JF, li dic que faré les fotos perquè quedi constància de l'estat lamentable de l'habitatge, per si algun dia cal explicar a algú "com vivia el JF quan vaig avisar als serveis socials". Això ho dic amb un to de veu ben reposat, però ben clar.

Suposo que des dels serveis socials de l'ajuntament faran alguna cosa, tot i que encara que assumeixin el seu cas i en facin un bon seguiment, la vida del JF seguirà sent dolenta, amb la seva solitud irremeiable, amb la seva depressió cronificada, a aquestes alçades segurament també irremeiable...

Però si el que li queda de vida ho pot viure en un entorn com a mínim més net i endreçat, i podent utilitzar si li cal el penjoll de la teleassistència, potser ja serà una gran cosa.